Aquesta pàgina ha estat revisada.
LA ODA INFINITA
Tinch una oda comensada
que no puch acabar may:
día y nit me l'han dictada
tots los bruyts de la ventada,
tots los átoms del espay.
Comensíla en ma infantesa
entre ensomnis d'amor pur;
quan vingué la jovenesa
trobí esborrada y malmesa
la esparsa,'l ritme insegur.
Tot seguit ab veu més forta
Natura'm dictá nous cants...
prò cad'any que'l temps s'emporta
veig un'altra esparsa morta
y perduts mos consonants.
