Pàgina:Poesias originals y traduccions (1891).djvu/15

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



 LA ODA INFINITA

Tinch una oda comensada
que no puch acabar may:
día y nit me l'han dictada
tots los bruyts de la ventada,
tots los átoms del espay.

Comensíla en ma infantesa
entre ensomnis d'amor pur;
quan vingué la jovenesa
trobí esborrada y malmesa
la esparsa,'l ritme insegur.

Tot seguit ab veu més forta
Natura'm dictá nous cants...
prò cad'any que'l temps s'emporta
veig un'altra esparsa morta
y perduts mos consonants.