Pàgina:Poesias originals y traduccions (1891).djvu/16

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Ja no sé còm comensava
ni sé còm acabará,
però tinch la pensa esclava
d'una forsa que s'esbrava
dictánmela sens pará'.

Y aixís sempre á la ventura
sens saber si lliga ò nó,
afejeixo ab má insegura
crits de goig, planys d'amargura
ò himnes d'adoració.

Sols desitjo per ma gloria
que si algú ò quelcòm lo sab,
al instant en que jo moria
me la diga de memoria
mot per mot, de cap á cap.

Me la diga á cau d'orella
esbrinantme fil per fil
de la ignota maravella
qu'á la vida'ns aparella
lo teixit ferm y subtil.