Pàgina:Poesias originals y traduccions (1891).djvu/18

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



 LAS MIMVAS DEL JANER

Com en mitj de l'hivern la primavera,
aixís lo cel avuy, y el sol y l'ayre:
obre de bat á bat balcons y portas
y omple la casa de clarors, aymía.
Gloria dels ulls lo cel, del pit las auras
bálsam ne son avuy; y fins me sembla
qu'han d'esclatá'en verdor las nuas brancas,
que l'horisó ha d'omplirse d'orenetas,
y que s'ha d'embaumar tota la terra!
¿No sents una frisança, dona? digas.
¿No't sents la primavera á las entranyas?
Llènsat, donchs, al carrer: si t'hi trobessa,
te donaria un bes al mitj dels llabis,
al devant de tothom, sense vergonya
de besá'y ser besat, qu'avuy n'es día.