Pàgina:Poesias originals y traduccions (1891).djvu/19

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Som al mitj de l'hivern; ahir glassava,
demá las neus blanquejarán la serra.
La primavera es lluny per esperarla,
prò un dia com avuy n'es la promesa.
Si promesa tu'm fosses, estimada,
ja cap mena d'hivern en mi cabría,
no ara, ni després, ni may: que portas
tu á dintre els ulls la primavera eterna.