Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/214

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


y juro per sa mort infortunada,
que dels fills de Cartago, en sanch trempada,
la tindrá 'l Capitoli per troféu! —

Absórt, sobtats pe 'l joy de la sorpresa,
la ofrena d' Scipion, sentí 'l Senat;
en tant que 'l poble tot, en sa bravesa
la glória pressentint d' aquella empresa,
per capdill l' aclamava entussiasmat.

Y Roma va acertar: com torrentada
que furienta 's desborda sobre 'l plá,
trocejant al impuls de s' arrancada
la abundanta cullita de l' anyada,
en los Ibérichs camps son bráç lluytá.

Per los anals de la romana historia,
coronas segá ells de florit llor;
sempre vencent, ardit, rublert de gloria,
va oferirli lo Deu de la victória,
lo cel espléndit de son somni d' or.

-----------

Aixís vá encadenar l' aygla romana
al brill espléndit de son ceptre rich,
lo joyell de la terra Laletana;
aixís brolla la lluyta sobrehumana
que sis segles més tart venjá Alarich.


Mars de 1884.