Aquesta pàgina ha estat revisada.
Dels serrats y fondalades
ja s' es fos la blanca neu,
ja no 's veuhen branques mortes,
ni brunzeix gelat lo vent.
Ja en los prats lo sech herbatje
se renova ab brins novells,
ja esclatan de les poncelles
violes y pensaments.
En lo cel d' un blau espléndit,
hi brilleja un sol ardent,
y en lo bosch y torrentades
¡quín remoreix los aucells!
