Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/215

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


IDILI


POESÍA LLEGIDA EN LO SALÓ DE CENT AB MOTIU DE LA SOLEMNE SESSIÓ
DE LA CLAUSURA DE LA CAÇA EN 1885


Dels serrats y fondalades
ja s' es fos la blanca neu,
ja no 's veuhen branques mortes,
ni brunzeix gelat lo vent.

Ja en los prats lo sech herbatje
se renova ab brins novells,
ja esclatan de les poncelles
violes y pensaments.

En lo cel d' un blau espléndit,
hi brilleja un sol ardent,
y en lo bosch y torrentades
¡quín remoreix los aucells!