Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/216

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


¡Quín refilar més dolcíssim!
¡Quín batre ses ales lleus!
¡Quín llançarne miradetes,
mes dolces que fresca mel!

—Amor meva, á sa companya
diu lo mascle ab tendra veu,
en mon pit á gosar vina,
lo foch d' un amor fidel.

Jo 't faré de fulles tendres
un niu arrasseradet,
tenint per dosser, les blanques
floretes del atmetller.

Jo t' hi donaré en l' aubada
los sons de mos cants primers.
¡Jo t' hi duré les palletes
per covarhi 'ls petitets!—

—¡Oh mon bé! ¡Que dolços vibran
en lo meu cor tos accents!
¡Qué grat gosar en les flames
qu' en nostre pit ha encés Deu!

¡Qué bell en les branques tendres
fabricar nostre niuhet!
¡Qu' hermós sentir baix més ales
lo dolç alé dels fillets!