menjen ab gran gatzara, e ab poch nodriment; mas catalans, cant menjen, nols fa be ab brogit, car simplement e ab pau volen menjar, e ab molt nodrjment se pexen axi com ja es dit, per que appar quen vsen mjls que los altres.
La xja raho es: car altres nacions, cant menjen, meten les manegues que porten longues sins en la escudella, axi com franceses e alamanys, els castellans mostren los braços nuus; mas catalans no fan axo ne allo, car porten les manegues per bona guisa.
La xija : car les altres nacions cant seruexen a menjar mostren la carn, axi com castellans o portogaleses, o mostren les anques nues, car les lurs faldes son fort curtes, axi com se fan los franceses, car aximatex amaguen la cara ab lo capero estret, les quals coses de ueure son incompetents a aquell qui menja, e lo contrari fan los catalans, qui son be cuberts dauayll, e descuberts en la cara.
La xiija : car cascuna carn ha son tayll si ab sabor es menjada, e solament catalans e aragoneses obseruen aytals taylls axi com dit es, e les altres nacions tayllen abarrisch, axi com los ue per uentura.
Per aquestes damunt dites rahons los damunt dits sentenciants que la nacio catalana era eximpli de totes les altres gents cristianes, en menjar honest e en temprat beure, e sens tot dubte aquesta es la uerjtat: que catalans son los pus temprats homens en ujure qui sien al mon. Los ytalians son fort temprats en menjar; mas, beuen massa curiosament, no en quantitat, mas en preciositat de vjns, que fan grans tacanyeries en la manera del beure axi com damunt es ja dit.
Ensenyant lo moral philosof nodriment de menjar en lo tractat de rudimento puerorum, diu axi: nodriment de menjar esta generalment en quatre punts: Lo primer es en saber
