Pàgina:Represa i exercici de la consciència lingüística a l'Alguer (ss.XVIII-XX).djvu/104

III. Canvi de d en r
La d enmig de paraula, seguida per una vocal amb la qual forma síl·laba, es pronuncia r. Exemples: viuda, rodó i rodolí, es pronuncien viura, ruró i rururi; però dar, donar, dona, etc. conserven la d. De la mateixa manera, es pronuncia r la d seguida per r. Exemples: pedra, padrí es pronuncien perra, parrí.
IV. La t final del participi passat i dels adjectius canvia, al femení, en d, que es pronuncia r. Exemples: viut = viuda = viura; mut = muda = mura; begut = beguda = bagura.
V. Els noms i els adjectius que al singular acaben per o o per a a causa de la caiguda de la n, la recuperen al femení i al plural (i els adjectius al grau superlatiu): bo = bona, bons, bonissim; capellá = capellans = capallans.
La mateixa regla val per a l'adverbi be, benissim. La n apareix també al singular dels adjectius o al grau positiu dels adverbis si segueix una paraula que comença per vocal o per d. Exemples: bon apetito, ben dit, bon dia.
VI. Els adjectius la desinència originària dels quals és g, posteriorment transformada en c, recuperen la g al femení, com grech = grega; groch = groga.

§ 2
1. La e i la o àtones es pronuncien respectivament a i u. Exemples: mare es pronuncia mara; lo es pronuncia lu, etc.
2. La n eufònica es manté davant dels demostratius aquell, aquex, aquest i als neutres allò i axò; amb els adverbis de lloc aquí i allí.
3. Es dubta si cal considerar com a eufònica la a a conjunció a ma (català, ab, amb).