Pàgina:Represa i exercici de la consciència lingüística a l'Alguer (ss.XVIII-XX).djvu/15

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


religiositat, esfera en la qual naturalment convergeixen diverses formes d’expressió de la devoció local. Ens ho demostra clarament el cicle de la Passió.

 La ciutat de l’Alguer, gràcies a l’activitat de certs joves educats a la reformada Universitat de Sàsser (1765), va ser un dels primers centres que assistí al ràpid progrés de l’estètica arcàdica, freda i cerimoniosa, estretament lligada a les acadèmies literàries d’expressió italiana. Entre els principals noms d’aquesta nova generació de poetes, ara ens convé recordar el del jesuïta Lluís Soffí.[1] Infatigable organitzador d’acadèmies, publicà en un d’aquells fulls impresos que començaven a ser freqüents a la ciutat, un sonet català inspirat en el tema de la «Mater Dolorosa»:[2]


Ai! Qui podrà lo vostre gran dolor
comprendre, oh Maria, en tanta soletat!
Lo contemplo, i no trob un sol major,
mes ni un altre que al vostre haja igualat.

Vós mateixa patint per mà de amor
no haveu dolor igual de cor provat,
ni quan Jesús sofria l’hebreu rigor,
ni quan a davant vostre Ell ha expirat.

Gran dolor de la Mare (i qui no el veu?);
veure, sense esfogar ni manco en plor,
morir tal Fill, son Pare, Espòs i Déu!

Mes tenia algun confort lo vostre cor
veient part del tresor diví en la creu;
ahimè, que ara ha perdut tot lo tresor!

 Comentant el sonet, Francesc Manunta va escriure que «fou publicat l’any 1780, possiblement per la festa de Nostra Senyora de les Set Dolors (15 de setembre), que en aquell temps, així com als nostres dies, era celebrada amb especial solemnitat en l’església de la Misericòrdia».[3] Convé recordar que aquesta església era la seu de l’homònima confraria, responsable de l’animació dels actes paralitúrgics propis de la Setmana Santa algueresa.

 Paral·lelament, els frares conventuals de Sant Francesc, d’acord amb la confraria de l’Oració, organitzaven també certes meditacions comunitàries que, el divendres anterior al Diumenge de Rams (Divendres de Passió), acompanyaven les celebracions que culminaven amb una processó que ha sobreviscut fins als nostres dies. És possible, assegura Francesc Manunta, que al llarg d’una d’aquestes meditacions fos llegit un altre sonet català —inspirat també, com el de Soffí, en el tema de la «Mater Dolorosa»—, degut al canonge Agustí Sire:[4]


Mentres pendent d’un troc infame i vil
lo Redemptor del món agonitzava
i al Pare Eterno fervorós, humil,
a perdonar los homes suplicava,

intrèpida amb cor més que viril

  1. Professor al col·legi Canopolè de Sàsser fins al 1773 (any de la supressió de la Companyia de Jesús). Com a simple sacerdot, ensenyà tot seguit al Seminari tridentí de Càller, l’escola reial de l’Alguer i, altre cop a Càller, a l’escola de Santa Teresa.
  2. E. Toda, La poesía catalana á Sardenya cit., 41.
  3. F. Manunta, Cançons i líriques religioses de l’Alguer catalana cit., II, 92, n. 3.
  4. Nascut durant la segona meitat del segle xviii, mort el 1831. Les seves poesies conegudes han de ser datades entre els anys 1796-1806, de manera que proposem aquest període per a la datació, del tot aproximativa, del seu sonet «Per Setmana Santa». Publiquen el sonet: E. Toda, La poesía catalana á Sardenya cit., 31-32; i F. Manunta, Cançons i líriques religioses de l’Alguer catalana cit., II, 93. Transcrivim el text a partir de la versió de Manunta, que llegeix Toda tot corregint-lo.