Pàgina:Represa i exercici de la consciència lingüística a l'Alguer (ss.XVIII-XX).djvu/16

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

i ferma al peu del tronc la Mare estava:
no derramaven los ulls llàgrimes mil,
ni tampoc un sospir ella gitava.

Tant era lo gran dol que la oprimia,
i tanta la vehemència del dolor
que exprimir-la amb el plor no permitia.

Qui volguessi saber quant lo rigor
de la pena en un cor sensible sia,
mesuri quant en ell gran és l’amor.

 Malauradament, ens han pervingut ben poques notícies relatives als costums poètics lligats a aquestes meditacions comunitàries. Podem recordar, però, el cas del jove poeta alguerès Josep Albert Delitala —traductor a l’italià, precisament, d’un del cants màxims de Francesco Carboni, De Extrema Christi Coena—, el qual a partir de l’any 1794, segons el seu editor i amic Joan Andreu Màssala, donà sovint mostra pública del seu talent literari «con alcuni sonetti per le funzioni solite farsi in Sardegna nella settimana Santa, che furono ammirati e lodati dagl’intelligenti».[1] Podem aportar, però, algunes dades d’interès. Josep Albert Delitala, Lluís Soffí i Antoni Miquel Urgias foren membres d’una colònia arcàdica, el «Parnàs alguerès», que inicià les seves activitats el darrer any del segle xviii. A partir del 1804, el jove Josep Manno, de qui ja hem parlat en recordat els fets revolucionaris del 1821, entrà en relació amb aquesta colònia i escriví l’única poesia que li coneixem, un sonet dedicat «Al Reverendo Signor Antonio Michele Urgias il quale, invitato dai RR.PP. Carmelitani, cantò la parte di Gesù nel Passio della Domenica delle Palme l’anno 1806 nella loro chiesa di Alghero»:[2]


Chi è mai colui, che con lugubre ammanto
canta lugubre ancor? Io lo ravviso.

 Es tracta, en definitiva, d’una lectura dramatitzada de la Passió, prevista per al Diumenge de Rams. És evident, doncs, que entorn de les celebracions relacionades amb certes festes del calendari litúrgic s’articula una activitat poètica d’expressió essencialment italiana, que ens ha deixat, però, aquelles dues notables mostres en català: potser les úniques que tingueren accés a la impremta —un accés, de fet, difícil per als textos que no segueixen la llengua dominant. Gairebé tot allò que pogué haver-hi d’oral s’ha perdut de manera irremeiable. Del sermó, per exemple, de Divendres Sant se n’han conservat tan sols dues versions: la castellana Prédica del Discendimento, de Maurici Pugioni (pronunciada a la catedral de l’Alguer entre els anys 1773 i 1803);[3] i el català Sermó del Descendiment de Jesucrist de la Creu, dels primers anys del segle XIX, atribuït al canonge Urgias.[4]

  1. Giannandrea Massala, «Memorie storiche per servire alla vita di Giuseppe Alberto De-Litala, scritte da Giannandrea Massala suo concittadino ed amico nel giugno del 1801», dins Versi di Giuseppe Alberto De-Litala, patrizio algherese, raccolti da Giannandrea Massala dopo la di lui morte (Genova: Pier Gaetano Api, 1802), pàgs. iii-xxx; la citació és presa de la pàg. xvi; i el sonet, primer del recull, de la pàg. 3.
  2. Transcrivim aquest passatge directament a partir de la pàg. 58 de l’original de les Notizie antiche raccolte fedelmente dal Canonico Antonio Michele Urgias di Alghero, vol. II, 1818 (Biblioteca Municipal de Sàsser, ms. 4).
  3. Predica del Discendimento del fu Ex Gesuita algarese P. Pugioni, fatta in Alghero nella Cattedrale, scritta di proprio pugno (Biblioteca Municipal de l’Alguer, ms. 55). A l'antiga fitxa del catàleg de manuscrits de la Biblioteca hi llegim: «Puggioni sac. Maurizio. Predica del discendimento, in algherese, s. data». Es tracta d’un error, perquè el text és en castellà.
  4. El manuscrit és conservat a l’Arxiu Guillot de l’Alguer, doc. 702. El publicà F. Manunta a la seva antologia de Cançons i líriques religioses de l'Alguer catalana cit., II, 187-214); veg. també, però, J. Armangué, Dessendiment de Giesuchrist de la Creu, dins La Setmana Santa a l’Alguer cit., 99-110.