II.3.La temàtica bucòlica
El segon fenomen que, segons el nostre entendre, vehicula el contacte de l'esfera popular amb la literatura culta i que, fins i tot, intervé de manera decisiva en la represa de la poesia d'expressió catalana a l'Alguer, és la temàtica característica de l'estètica arcàdica: la bucòlica. El poeta arcàdic, en davallar cap als cercles socials baixos per tal de cercar-hi protagonistes per a la seva ficció poètica, hi trobarà «txapadors» (`camperols´) i pastors algueresos... d'expressió catalana. Es produeix a l'Alguer, doncs, el mateix fenomen que a la resta de l'illa viurà el sard, que es beneficia també d'una episòdica represa literària. Podem fornir dos exemples prou explícits. Tot recordant les acadèmies literàries del segle xviii, Eduard Toda ens informa que l'any 1796
També Bartomeu Simon posarà en boca d'un «pobre txapador» la nadala en vers alexandrí «Per lo naximent del Senyor Nostre», un fragment de la qual transcrivim tot seguit:[2]
Per lo naximent del Senyor Nostre, un pobre txapador a la sua pàtria
quan deu alegrar-se-ne, en versos martel·lians
Muda vistirs i deixa-te, déxia-te anar de plor.
No és temps de fer més llàgrimes ni penes tindre al cor.
Passats se'n són los fúnebres, los dies obscurs i negres.
Ara convé entretendre-se en coses més alegres.
Vingut ja és, te vull diure, pàtria estimada mia,
lo temps que ab impaciència pregaves nit i dia.
Vingut és, si vols creure, lo temps del Naximent,
en què lo cel i terra gosa el major content.
Deixa, pues, tot silenci i canta los barandons
si vols ab bella música menjar pansa i torrons.
Què esperes, cara pàtria, que esconsolada i trista
amb a sospirs i titius fas la més negra vista?
Ja tu també coneixes que l'home sol desitjava
ixir-ne ara per sempre de l'esclavitud que estava.
I, pues, aquest és dia de tota felicitat;
dia que al Cel encara igual no n'han provat.
Mira com pareix l'ària amb a nova alegria,
composta i ben riquíssima de bella tapisseria.
Mira-te el sol: qui raios tan bells i tan brillants
que pareix vulgui diure que al Cel hi ha festejants.
La lluna també mira-te amb a qui gala i content
tan clara és que en nit mústia pareix dia resplendent.
