III. La consciència lingüística
III.1. Bartomeu Simon
III.1.a. Activitat de recerca lingüística
Totes aquestes circumstàncies, val a dir, un context polític adequat i un ambient cultural madur, van fer possible que la classe dirigent algueresa no només prengués consciència de la llengua pròpia de la ciutat, sinó que hi tingués un marcat interès de caràcter erudit, d'una banda, i de l'altra —gràcies sobretot a l'existència de possibilitats reals d'edició de textos poètics— volgués presentar de manera lingüísticament pulcra els escrits que havien de transcendir. Seguirem aquest fenomen tot repassant la trajectòria literària d'un dels nobles algueresos de més pes polític a l'Alguer, Bartomeu Simon, del qual ens ha pervingut una documentació molt abundant.[1]
Cal tenir en compte, però, que la varietat, la riquesa idiomàtica eren considerades com un valor afegit en el treball creatiu dels poetes arcàdics. La presència del català als reculls adreçats a bisbes i administradors sards no deixava d'oferir un exotisme semblant al de les poesies hebrees, gregues, castellanes, piemonteses o venecianes. Hi ha fins i tot alexandrins «in lingua nizzarda» en un recull adreçat l'any 1789 Al nobilissimo signore Don Maurizio Thaon di Sant'André.[2] L'any anterior, encara, havien estat publicats a Sàsser uns Applausi poetici on trobem, a més de textos italians, sonets en venecià, en castellà, en llatí i en sard. El caputxí Simoni Maria Reinaldi ironitzà precisament sobre aquesta confusió lingüística —a la qual de fet ell contribuïa amb un sonet sard, un fragment del qual reproduïm tot seguit:
Non c'est'Angiulu e Chiappe in Venezianu,
No es famosu Carboni po latinu,
Porcu po su Taix [`alemany´]? Ma deu Cappuccinu
Ne de sardu m'acatu, ne italianu.
S'is Poetas giuntus non di nanta nienti,
In casu deu ind'isciessi it'emm'a nai
de su Deganu nostu, e in cali idioma?[3]
'Suposant que sabés què dir sobre el nostre bisbe, en quin idioma hauria de fer-ho?', es demana Reinaldi.
No totes les llengües, però, es beneficien del mateix prestigi literari. La forta jerarquització que allunya la parla culta de la popular se'ns fa palesa a la següent poesia, escrita l'any 1786 per Giambattista Sanna i Angelo Berlendis:
Vista la grande funzione
della Consecrazione,
sul rustico stromento
Così cantava un selargin contento:
«Coronau ti ammiru,
consacrau ti adoru,
- ↑ Per a l'estudi de la vida i l'obra d'aquest noble alguerès, remetem al nostre treball sobre Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII: Bartomeu Simon cit., i a la bibliografia que hi recollim.
- ↑ Tots els opuscles celebratius als quals ens referim són custodiats a la Biblioteca Municipal de l'Alguer, fons «Sardegna. Miscellanee poetiche».
- ↑ Applausi poetici per la consagrazione del novello vescovo d'Ales e Terralba (Sàsser: Stamperia Piattoli, 1788).
