Pàgina:Represa i exercici de la consciència lingüística a l'Alguer (ss.XVIII-XX).djvu/27

Senyor canòngie amable:
yo no sé com respondre als seus bells versos.
Ya sab que·n mi no és dable
que yo los púghia fer tant purs y tersos.
Vostet, senz ironia,
té·l do que Déu le ha dat de la poesia.

Ya sé qu·és sempre estat
amant de les tres muses principals;
que·n ellas ha studiat
fer las sestas en lyra y coplas reals.
Per fama és conegut
de tots un gran poeta molt sabut.

 A aquests dotze versos, inclòs el títol, els correspon el següent aparat de variants:

Títol. Corregint «Resposta de una dama a un canongia che le ha fett una canzó en sesta lyra cunfortantla en las suas aflissions per l'ausenzia de son marit»; 1. Senyor: corregint «Segnor»; canòngie: corregint «canongia»; amable: corregint «amabla»; 2. respondre als seus: corregint «respondra a lus sous»; versos: corregint «versus»; 3. Ya: corregint «Gia»; que·n: corregint «che·n»; dable: corregint «dabla»; 4. que: corregint «che»; los: corregint «lus»; purs: ratllat «beills»; tersos: corregint «tersus»; 5. Vostet: corregint «Vustet»; 6. que: corregint «che»; le: corregint «li»; 7. Ya: corregint «Gia»; qu·és: corregint «ch'és»; 8. les: corregint «las»; muses: corregint «musas»; 9. que·n: corregint «ch'en»; 12. tots: corregint «totts»; 163. donat: corregint «dat»; 276. se: corregint «sa».

  La intenció d'inserir-se en la tradició lingüística culta és més que evident, no només pel que fa als aspectes ortogràfics, sinó també morfològics i fins i tot, de vegades, lèxics. Cal tenir en compte que l'anàlisi d'aquests dos textos representa tan sols un exemple de la tendència que estem estudiant; tendència que trobem en l'obra completa de l'autor, que ara hem de deixar de banda.

 III.2. Un llistat de rimes inèdit

 Com és natural, aquesta activitat de recerca lingüística degué ser bastant generalitzada a l'Alguer on, per tal d'afrontar la creació literària, els poetes havien de prendre consciència de la pròpia llengua. Malauradament, l'únic cas evident d'aquesta tendència és l'obra de Bartomeu Simon, i això pel fet que es tracta de l'únic escriptor del segle xviii i primers anys del xix els manuscrits del qual s'han conservat fins als nostres dies. Ara bé, ens pot ajudar a reconstruir parcialment aquesta recerca un breu llistat de rimes, fins ara inèdit,^[1] que d'una banda ens recorda els llistats de Bartomeu Simon,^[2] però de l'altra és molt més pobre pel que fa als nostres interessos, perquè es limita a transcriure jocs de rimes que un anònim poeta predisposà per al moment de la creació (que intuïm de caire satíric, tenint en compte algunes de les rimes proposades). L'autògraf es troba a la contracoberta de l'opuscle intitulat Plausi poetici all'illustrissimo e reverendissimo P. Domenico Pes, publicat a Sàsser l'any 1820:^[3]

Fadrina, fina, tina, stantina, china;

1. Aquest llistat fou descobert per Luca Scala, al qual agraïm la informació que ens va fer a mans.
2. A l'Arxiu Guillot de l'Alguer es conserven altres llistats de rimes deguts a la mà de Bartomeu Simon; no els hem pogut consultar perquè actualment aquest arxiu no és accessible al públic.
3. Plausi poetici all'illustrissimo, e reverendiss. P. Domenico Pes delle Scuole Pie in occasione che fù eletto Vescovo di Bisarcio (Sassari: nella privilegiata stamperia d'Antonio Azzati, 1820), exemplar conservat a la Biblioteca Municipal de l'Alguer, fons «Sardegna. Miscellanee poetiche sec. xix. 1800-1829)».