III.3.b.Textos de literatura popular i tradicional en llengua catalana
El pregon interès per la història local i, sobretot, una certa consciència lingüística, una intensa passió literària, van dur el canonge alguerès a deixar constància, entre els seus papers, de tot un seguit de dades directament relacionades amb la literatura popular. Ja hem estudiat en altres llocs les transcripcions de textos literaris que devem a Antoni Miquel Urgias.[1] Aquí, doncs, podem limitar-nos a recordar que, gràcies a l'esforç enciclopèdic del canonge, han arribat fins a nosaltres els principals textos del període arcàdic: una segona versió del dietari de Ramon Ursoni; dues còpies de l'Ectypa pestilentis status algheriae Sardiniae,[2] que inclouen unes catalanes «Instruccions» contra la pesta;[3] una còpia del Sermó del Descendiment de Jesucrist de la Creu;[4] dues còpies del famós Cant de la Sibil·la, també conegut pel primer vers, «Al jorn del judici»; i tres goigs escrits en ocasió de la sequera de l'any 1817.[5]
III.3.c.Notícies antigues
Entre els anys 1821 i 1826, en qualitat d'arxiver capitular i diocesà, Urgias va tenir ocasió de treballar de manera sistemàtica amb els documents de l'Arxiu de la cúria algueresa. A més de classificar els fons amb uns criteris que, essencialment, encara ara estructuren l'arxiu,[6] el canonge va anar copiant, per al seu ús personal, algunes dades d'interès a les «Memòries» i altres manuscrits de «Notícies antigues». Aquests documents han estat la principal font d'informació per a una llarga sèrie d'estudis d'història local, des de l'arribada d'Eduard Toda a la ciutat fins als nostres dies. A nosaltres ara, de fet, no ens interessarien si no fos que hi endevinem un pregon interès envers el tema principal de la nostra recerca: la llengua catalana.
- ↑ J. Armangué, De l'Arcàdia al cafè cit., passim.
- ↑ Quincti Tyberii Angelerii, Ectypa pestilentis status algheriae Sardiniae, ad Illum. D.D. Michaelem a Moncada, regni proregem (Calari: tipys haeredum Reuerendissimi quondam D.D. Nocolai Canelles Episcopi Bosanensis. Excudebat Franciscus Guarnerius, 1588). Se'n conserva un exemplar a la Biblioteca Municipal de l'Alguer.
- ↑ Instrvctions del mates avctor: Dades axi al principi com en got [sic] lo progres dela sobredita Pesta: als Magnifichs Señors Iurats del regiment dela Ciudat de Lalguer, lañy MDLXXXII. y MDLXXXIII., 93-109. Les versions manuscrites d'Urgias es conserven a la Biblioteca Municipal de l'Alguer, ms. 57/I; i Arxiu Capitular de l'Alguer, ms. 51.I.F.: Notizie antiche e moderne compilate e copiate nella maggior parte dal canonico Antonio Michele Urgias nel 1824, fols. 214-233. A la fi de la transcripció, podem llegir la següent nota: «Il sottoscritto ha copiato fedelmente tutte le predette pezze sì latine che catalano-algheresi da un libro manoscritto che si conserva in questo archivio civico; in fede del che, etc. Alghero, 1 gennajo 1818».
- ↑ El manuscrit és conservat a l'Arxiu Guillot de l'Alguer, doc. 702. El publicà F. Manunta, Cançons i líriques religioses de l'Alguer catalana (II, 1990: 187-214); veg. també un fragment d'aquest Sermó dins J. Armangué, De l'Arcàdia al cafè (1999a: Text 1).
- ↑ Manoscritti e memorie, vol. I, fols. 162-169.
- ↑ Fora de breus anotacions a la documentació recollida i de la preparació d'índexs encara ara útils per a la localització de materials, trobem una intensa participació del canonge a dos dels volums custodiats a l'arxiu: ens referim a les Notizie antiche e moderne compilate e copiate nella maggior parte dal canonico Antonio Michele Urgias nel 1824 i a l'Indice generale delle cose più notabili che si contengono nei libri delle Giunte Capitolari, delle Notizie antiche, Urgias, Notandos e altri (53.I.F).
Notizie varie, vol. V, 1825 (Biblioteca Municipal de Sàsser, mss. 5-6). La primera descripció acurada d'aquests manuscrits es troba dins Antonio Era, A proposito del canto della «Sibilla» in Alghero, «Ichnusa», núm. 22 (1958), 53-54 [= Alghero. Cara de roses, ed. Antonio Ballero De Candia (Cagliari 1961), 340-345].
