Vés al contingut

Pàgina:Represa i exercici de la consciència lingüística a l'Alguer (ss.XVIII-XX).djvu/29

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Alghero», tot especificant que els noms hi eren expressats «in linguaggio catalano algherese».[1] «Alguerès» i «català» seran per tant els dos termes amb què A.M. Urgias es referirà a la pròpia llengua, tal com confirma encara el següent passatge on queda demostrada de manera ben clara la seva consciència lingüística. Efectivament, tot aclarint quina és la parla pròpia de la seva ciutat, Urgias va escriure:

Il linguaggio Algherese è Catalano, perchè Alghero è una colonia di Catalani, i quali la ripopolarono nel 1353, essendo stata evacuata dai Genovesi.[2]

Estretament relacionat amb la família Simon per un deute de gratitud, a partir de l'any 1799 Urgias va ser un dels principals animadors del Parnàs Alguerès, tertúlia d'expressió fonamentalment italiana que girava entorn del prestigi de Joan Francesc Simon, fill de Bartomeu. Un altre membre d'aquesta tertúlia fou el teòleg Anton Pasqual Rosa, autor d'un «Inno algherese pel tempo delle pubbliche missioni» que hem d'identificar amb la Invocació a los sants protectors dels exercicis espirituals l'edició de la qual, de l'any 1802, va córrer a càrrec d'Urgias.[3] Pel que fa a aquestes tasques l'editor, cal tenir en compte encara que li devem el recull antològic intitulat Gli algheresi nell'arrivo del loro vescovo D. Pietro Bianco, que inclou dues poesies catalanes firmades pel canonge Agustí Sire i Josep De Arcaine.[4]

Més o menys a partir de 1811, Urgias va començar a formar de manera sistemàtica una biblioteca que va anomenar «Miscellanee sarde»: un mínim de cent divuit volums on el canonge recollí obres en vers o en prosa que es publicaven o s'havien publicat a Sardenya. La seva activitat professional, abans d'esdevenir canonge el 1817, consistí en l'ensenyament de la llatinitat i de la gramàtica a l'escola reial de l'Alguer. Ocupen, per tant, un lloc destacat dins la seva producció els textos adreçats als seus alumnes, pensats per a l'ensenyament d'aquelles disciplines.

L'any 1818, el bisbe Bianco va encarregar-li la segona edició del Breve Compendi de la Doctrina Cristiana,[5] on foren recollits els Actes del bon cristià, naturalment en català. A partir del 1821, en què fou nomenat arxiver de la catedral de l'Alguer, Urgias pogué dedicar-se de manera sistemàtica a la recol·lecció de dades antigues, que anaren omplint els seus manuscrits de «Memòries», començades el 1818.[6]



    Biblioteca Municipal de Sàsser, ms. 4, Notizie antiche raccolte fedelmente dal canonico Antonio Michele Urgias di Alghero, vol. II, 1818, fols. 161-163: Catalogo delle stampe date alla luce dal canonico Antonio Michele Urgias, alcune proprie ed altre per commissione di amici.

  1. ↑ Biblioteca Municipal de Sàsser, ms. 5: Manoscritti e memorie per uso privato del Canonico Antonio Michele Urgias, pensionato da S. M. il Re di Sardegna, vol. IV, 1823, fols. 10-12.
  2. ↑ Antonio Michele URGIAS, Notizie giovevoli del tempo, della cosmografia e della geografia, compilate in forma di Dialogo ad uso de' giovani studenti di gramatica delle regie scuole di Alghero (Cagliari: Stamperia Reale, 1804), 35.
  3. ↑ Invucaçió a lus sants protectors dels exerciçis espirituals. Solita cantarse en lu temps de las publicas Missions (Cagliari: Emprenta Real, 1802); se'n conserva un exemplar a l'Arxiu Guillot de l'Alguer, doc. 707. Edicions: E. Toda, La poesía catalana á Sardenya cit., 43-44; F. Manunta, Cançons i líriques religioses de l'Alguer catalana cit., 63-66); J. Armangué, El Parnàs alguerès cit., Text 17.
  4. ↑ Gli algheresi nell'arrivo del loro vescovo D. Pietro Bianco (Cagliari: Stamperia Reale, 1806), Textos X-XI.
  5. ↑ Pel que fa als catecismes algueresos dels ss. xviii-xix, veg. Doctrina cristiana. I catechismi algheresi dei vescovi Arduino e Radicati, ed. Joan Armangué – Francesc Manunta (L'Alguer: La Celere, 1993).
  6. ↑ A partir d'ara ens referirem en nota als Manoscritti e memorie amb aquest títol genèric i la indicació del volum. Es tracta, però, dels manuscrits intitulats: Manoscritti e memorie del Canonico Antonio Michele Urgias del titolo della Speranza, vol. I, 1818 (Biblioteca Municipal de l'Alguer, ms. 53 A); Notizie antiche raccolte fedelmente dal Canonico Antonio Michele Urgias di Alghero, vol. II, 1818 (Biblioteca Municipal de Sàsser, ms. 4); Manoscritti e memorie, vol. III (Biblioteca Municipal de l'Alguer, ms. 53 G); Manoscritti e memorie per uso privato del Canonico Antonio Michele Urgias, pensionato da S. M. il Re di Sardegna, vol. IV, 1823; i
Obtingut de «https://ca.wikisource.org/w/index.php?title=Pàgina:Represa_i_exercici_de_la_consciència_lingüística_a_l%27Alguer_(ss.XVIII-XX).djvu/29&oldid=108122»