V.Eduard Toda i la represa de la consciència lingüística
V.1. Primer viatge de Toda a l'Alguer
Gràcies a una complexa, però ben estudiada, xarxa de relacions intel·lectuals que porten de Francesc Martorell a Milà i Fontanals i a Marià Aguiló, una aproximativa informació relativa a la catalanitat de l'Alguer es va anar difonent en un restringit cercle erudit català, fins a arribar a Eduard Toda, que acabava de rebre un encàrrec que havia de dur-lo a Sardenya d'acord amb un ambiciós projecte diplomàtic endegat i seguit de la vora per Víctor Balaguer: Eduard Toda sabia, en definitiva, que a Sardenya hi existia una colònia catalana, i havia de recollir-ne informació per compte d'alguns d'aquests erudits romàntics que li ho havien expressament demanat.[1]
Eduard Toda va arribar a Sardenya el dia 1 de juny de l'any 1887.[2] Ajudat per la joventut, anava donant forma al personatge que li agradava representar als ambients romàntics de l'època: s'havia fet un nom al cos diplomàtic gràcies als seus encàrrecs consulars a Macao, Hong-Kong i Egipte d'on, alhora, havia tornat amb una certa fama d'aventurer audaç i poc escrupolós –per emprar una expressió vaga i condescendent. A la Xina havia reunit una col·lecció de quinze mil monedes, que generosament consignà al Museu Arqueològic de Madrid, on encara ara són exposades al públic. Aquest donatiu devia procurar una bona satisfacció a la seva imatge, de manera que pocs anys després, el 1886, va repetir amb un aparat més ambiciós l'espectacularització d'aquella generositat, tot lliurant a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú... una mòmia autèntica, que acompanyava una rica col·lecció d'objectes d'art egipci.
Ara tenia trenta-dos anys. Es fa de mal definir el precís itinerari que seguí, entre Itàlia i l'Estat Espanyol, el seu encàrrec a Sardenya: tal com havia fet a l'Extrem Orient i a Egipte, Toda, inquiet de mena, anava i venia. El cert és que l'any 1890, reintegrat a Madrid i definitivament desinteressat d'aquella experiència que deixava enrere, havia expoliat els arxius sards d'un immens patrimoni documental difícil de quantificar (aproximadament «vint mil documents històrics nacionals», segons afirmació seva),[3] generosament cedit, com de costum, o bé venut a les principals biblioteques de Barcelona i de Madrid.
A més d'un ric llegat documental, però, devem a Eduard Toda una sèrie de llibres d'importància fonamental per a la catalanística sarda. Es tracta de: Un poble català d'Itàlia: L'Alguer (1888), Records catalans de Sardenya i La poesia catalana a Sardenya (aquests dos darrers, apareguts sense data), a més de la fonamental Bibliografía española de Cerdeña (1890), que anticipava de gairebé trenta anys la Bibliografía espanyola d'Itàlia (1928). En definitiva, malgrat la seva breu estada a l'illa, Toda esdevingué el principal divulgador del fet alguerès a Catalunya –i el principal animador de l'esperit català a l'Alguer–, prestigiosa
- ↑ Veg. sobretot August BOVER, «Notícia de l’obra lingüística inèdita de Joan Palomba», dins La Sardegna e la presenza catalana nel Mediterraneo. Atti del VI Congresso dell’Associazione Italiana di Studi Catalani. Cagliari 11-15 ottobre 1995, ed. Paolo MANINCHEDDA, 2 vols. (Cagliari 1998), I, 540-554; i Josep MASSOT, «L’obra del Cançoner Popular de Catalunya i Sardenya», ibid., 401-402
- ↑ Aquesta data és la que ell mateix consigna a l’article intitulat «Port Torres», escrit a Càller el 24 de juny de 1887. Així i tot, Eufemià FORT I COGUL reporta la data de 31 de maig i assegura que Toda, «l’endemà, 1 de juny 1887, s’instal·llà a Càller, lloc oficial de la seva residència consular»; veg. Eduard Toda, tal com l’he conegut, (Montserrat: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1975), 80.
- ↑ Cit. Antoni NUGHES, «Toda i l’Alguer a 100 anys de aquella visita», L’Alguer (II, núm. 3, maig-juny de 1989), 9.
