Pàgina:Represa i exercici de la consciència lingüística a l'Alguer (ss.XVIII-XX).djvu/40

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


primacia que ha arrossegat fins ara, quan les noves generacions, amb més mitjans i una formació especialitzada, comencen a aprofitar l'impuls del pioner.
 Al moment de desembarcar a Porto Torres, al nord de Sardenya, Eduard Toda no sap pràcticament res dels fons documentals conservats als arxius de l'illa. Tot i el seu tarannà arrauxat, el jove diplomàtic es devia haver preparat per a aquell viatge, ni que sigui a partir de la lectura dels manuals d'història habituals a l'època. Pensem sobretot a la Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón (1860-63), de Víctor Balaguer, amic seu gairebé inseparable malgrat la diferència d'edat (Balaguer era del 24 i Toda del 55). Però, de fet, el nostre diplomàtic coneix només vagament l'Alguer.
 Hi va fer la seva primera estada en un període comprès entre el 20 de setembre de 1887 (data en què sortí de Càller) i mitjan novembre del mateix any, en què s'embarcà cap a Roma i, d'allí, tornà a Reus per les festes de Nadal i Cap d'any. Es tractà, doncs, d'un sojorn extremament breu, però proficu del vessant erudit, des del moment que li va permetre de redactar un llarg seguit d'articles que, un cop reunits i articulats de manera oportuna, donaren lloc al nucli primordial dels llibres de temàtica sardocatalana que hem esmentat més amunt. Concretament, l'any 1887 va publicar dotze articles a la revista La Renaixensa[1] i uns altres quatre a La Ilustració Catalana.[2] Cal tenir en compte, encara, un text publicat en llengua castellana a la revista madrilenya El Globo, firmat amb el pseudònim d'Alí Bey.[3]
 El mes de gener de 1888 trobem Eduard Toda a Barcelona, treballant en la recol·lecció dels seus articles de temàtica algueresa per tal de publicar el seu primer llibre d'aquesta sèrie, l'esmentat Un poble català d'Itàlia: L'Alguer.[4] El jove diplomàtic sap que ha de tornar a Sardenya, i vol fer-ho de manera que la seva imatge li permeti d'accedir als fons documentals que li interessa estudiar (i contemporàniament expoliar). Compta, per a això, amb la monografia que durà sota el braç i que el farà popular a la ciutat sardocatalana; però vol fer també donatiu d'una Biblioteca Catalana que lliurarà al Municipi de l'Alguer. Comença, per tant, una campanya de recollida de materials bibliogràfics, lliurats al Municipi alguerès el mes d'abril de 1888 i encara ara custodiats a la Biblioteca Rafael Sari de la ciutat. El seguiment i la descripció d'aquest fons és l'objecte del present capítol.


 V.2. La Biblioteca catalana

 V.2.a. Formació de la Biblioteca Catalana (gener-febrer de 1888)

 Només arribar a Catalunya, Eduard Toda ja es posa a la feina: en un mes (del 6 de gener al 9 de febrer de 1888) reunirà el fons bibliogràfic inicialment conegut com a Col·lecció o Biblioteca Catalana i actualment, entre altres seccions de la Biblioteca Municipal de l'Alguer, com a «Fons Català». No ha d'estranyar-nos, en aquest sentit, que la primera persona a la qual s'adreça el diplomàtic reusenc sigui precisament en Víctor Balaguer, amic

  1. Hem localitzat els originals manuscrits dels següents articles, que volem comparar amb les versions aparegudes a La Renaixensa, XVII (1887): «Desde la Sardenya» (firmat el 9.VI.1887 i publicat el 16.VI.1887); «Port Torres» (24.VI.1887); «Sàsser» (11.VII.1887); «Notas sassaresas» (sense data); «Càller» (2.IX.87); «Un poeta català d’Alguer» (setembre de 1887); «Cartas de Alguer. La ciutat» (firmato il 4.10.1887).
  2. La Ilustració Catalana, VIII (1887): «Arribada a l’Alguer d’un almirall espanyol al sigle XVIII» (núm. 164, 15.V.1887); «Bonayre» (núm. 168, 15.VII.1887); «Cançons populars catalanas en Sardenya» (núm. 171, 31.VIII.1887), «Poesia catalana en Sardenya» (núm. 174, 15.10.1887).
  3. «El colera en Italia» (13.VII.1887).
  4. Barcelona: La Renaixenxa, 1888.