Pàgina:Represa i exercici de la consciència lingüística a l'Alguer (ss.XVIII-XX).djvu/41

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


seu des dels anys transcorreguts a Madrid per motius d'estudi (1870-1876) i, d'una manera o altra, mecenes d'algunes de les seves principals peripècies erudites.
 Per a fer el seguiment de la formació de la Biblioteca Catalana ens són molt d'ajut les dedicatòries dels llibres que han arribat fins a nosaltres: correspon al dia 6 de gener de 1888 el donatiu d'un ric lot de llibres de Víctor Balaguer, que duen tots l'exlibris de la seva Biblioteca-Museu de Vilanova i la Geltrú i la següent dedicatòria: «Al Consell Municipal del Alguer, l'autor y la Junta de la Biblioteca-Museo Balaguer ofereixen aquesta obra dedicada á sa Biblioteca Comunal».
 D'entre els llibres que podem datar amb seguretat, sabem que Toda va adreçar-se tot seguit al director de La Ilustració Catalana, Francesc Matheu, el qual lliurà al seu amic un lot de llibres entre els quals n'hi ha un que duu la data de 15 de gener de 1888 al peu de la dedicatòria autògrafa: «Al Magnifich Ajuntament de la ciutat de l'Alguer, com recort de l'antiga germanó y destí á la Biblioteca Comunal».
 Segueixen en ordre cronològic donatius a càrrec de Josep Valls i Vicens (que lliura tres llibres firmats per Josep Bosch-Gelabert el 18 de gener), Josep Brunet i Bellet (mateixa data), Gaietà Vidal i Valenciano (23 i 28 de gener) i, sense consignar la data exacta però dins del mateix mes de gener, de Narcís Oller, Josep Pin i Soler, i Joaquim Riera i Bertran (que lliura un lot de dinou títols). L'últim llibre recollit a la Catalunya estricta que podem datar amb exactitud (fora del que firmà el mateix Toda el dia 28 de gener) és un recull de Poesias d'Àngel Guimerà, la dedicatòria del qual duu data d'1 de febrer de 1888.

 

Abans d'això, però, Eduard Toda havia endegat una campanya de difusió del fenomen alguerès que el dugué a pronunciar conferències o bé fer de pont per al naixement de relacions catalanoalguereses des del cor de les següents institucions: Associació Catalanista d'Excursions Científiques, L'Arch de Sant Martí i la Lliga de Catalunya. Probablement de manera més informal, s'adreçà alhora a tota la colla d'amics que havia conegut a partir de l'any 1883 tot freqüentant la redacció de la revista La Renaixensa: els noms d'aquests capdavanters de la Renaixença coincideixen amb els dels autors dels llibres consignats a la Biblioteca de l'Alguer.


 Pel que fa a l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, cal dir que al seu butlletí mensual, L'Excursionista, hi trobem l'anunci d'una conferència prevista per al 13 de gener de 1888, a càrrec d'Eduard Toda, sobre l'«Estat present del llenguatge catalá á la illa de Sardenya».[1] Arran d'aquesta col·laboració, Toda lliurà a l'arxiu de la institució «una copia de la lletra y música del cant nomenat del Judici que's cantava en Alguer á primers de aquest sigle, per D. Joseph Frank».[2] A més d'això, proposà i aconseguí que el 25 de gener de 1888 fossin nomenats delegats de l'Associació els algueresos Esteve Bolasco, Josep Frank, Joan Vitelli, Miquel Pretti Bruno i Miquel Ugo (i Enric Sanjust, delegat a Càller).[3] L'estratègia relacional de Toda no pot ser més clara: d'una banda vol premiar amb càrrecs honorífics els polítics algueresos (Miquel Pretti i Miquel Ugo) i els intel·lectuals locals que l'havien ajudat en les seves recerques (Josep Frank, professor al gimnàs alguerès; Joan Vitelli, que posà a disposició de Toda el seu nebot Joan De Giorgio Vitelli;[4] Esteve Bolasco, bibliotecari municipal; Enric Sanjust, que li havia fornit materials per a la seva Bibliografía española de

  1. L'Excursionista. Bolletí mensual de la Associació Catalanista d'Excursions Científiques, XI, 110 (31 de desembre de 1887).
  2. Arxiu del Centre Excursionista de Catalunya, «Llibre d'actes», 1888, pàgs. 56-58..
  3. La llista amb els noms dels socis delegats nomenats el gener de l'any 1888 pot ser consultada a L'Excursionista, XI, 111 (31 de gener de 1888).
  4. Segons E. Fort i Cogul, que remet al Discurs presidencial dels Jocs Florals de Barcelona d'Eduard Toda (Barcelona 1927), abans del seu primer viatge alguerès el diplomàtic havia establert contacte epistolar tant amb Josep Frank com amb Joan Vitelli Simon (Eduard Toda, tal com l'he conegut cit., 80).