Durant els darrers anys he tingut ocasió d'estudiar diversos aspectes relacionats amb la història literària de l'Alguer. L'ús de la llengua catalana, d'acord amb els meus interessos, esdevingué d'aquesta manera objecte particular d'atenció, des del moment que es tracta, com tothom sap, d'un vehicle privilegiat de la transmissió de la cultura algueresa. De les recerques, doncs, d'àmbit literari, en sorgiren un seguit de publicacions que poc o molt tocaven la història de l'ús social de la llengua catalana a l'Alguer. Podia tractar-se de capítols més o menys marginals en un context historicocultural més ambiciós; de vegades, articles en què el component etnolingüístic adquiria un protagonisme paral·lel al de la creació literària; i algun cop, potser, notes a través de les quals es volia divulgar algun aspecte concret de la història de la llengua catalana a l'Alguer, tant d'èpoques reculades com properes als nostres dies.
Amb el temps, m'he adonat que amb aquests escrits s'anava trenant un fil d'interès erudit que potser valia la pena d'articular de manera més concreta, tot posant en relleu un aspecte essencial de la cultura algueresa: la presa de consciència lingüística al llarg del segle XVIII, la represa d'aquesta consciència a la fi del segle XIX, i el seu exercici durant dos segles i mig d'història moderna i contemporània.
El lector té a les mans el resultat de la revisió i recol·lecció d'aquests estudis. Pot ser que entre capítol i capítol s'hi pugui detectar algun entrebanc, alguna mancança deguda a l'origen dispers dels diversos elements que formen el llibre. Però fonamentalment es tractava de recollir uns materials que difícilment poden ser localitzats fora de l'Alguer o, de qualsevol manera, fora d'ambients extremament especialitzats.
D'altra banda, cal assenyalar també que l'impuls per a dur a terme aquesta tasca fou un encàrrec del Grup de Treball sobre la Diversitat i l'Estandardització Lingüístiques, de l'Institut Ramon Muntaner. Aquesta mateixa Fundació, abans d'això, havia fet possible la realització d'un aprofundit estudi sobre l'origen i història de la Biblioteca Catalana de l'Alguer. Així, les memòries lliurades a l'Institut Ramon Muntaner, encara inèdites, han pogut trobar un lloc entre altres materials que ja havien estat divulgats, tot completant aquest complex mosaic que arrenca l'any 1778, amb les primeres poesies modernes en llengua catalana a l'Alguer, fins a l'any 2000, en què les anuals Jornades de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, celebrades a la ciutat sardocatalana, tancaren el segle. I amb el segle es tanca també el present treball.
