arriscar-nos massa en les nostres interpretacions i lliurar al lector un estudi avançat, però no definitiu, relatiu a aquest tema. De fet, ens limitem a oferir als estudiosos uns llistats que permetran no només de conèixer la consistència del «Fons Català», sinó també d'apreciar-ne el valor bibliogràfic.
En estudis posteriors es podran esbrinar com influïren aquests llibres en la formació de les joves generacions d'escriptors algueresos; o fer el seguiment de les relacions que nasqueren entre intel·lectuals algueresos i catalans, que pogueren donar lloc a fons epistolars encara no descrits. Però, sobretot, haurem d'esbrinar l'estratègia d'Eduard Toda, el qual no feia debades aquest acte de generositat. Si la ciutat deu aquest fons al diplomàtic català, el diplomàtic deu a la ciutat un immens patrimoni documental que els algueresos li van oferir amb generositat, amb una bona dosi d'ingenuïtat i, sobretot, amb una confiança immerescuda.
Pàgina:Represa i exercici de la consciència lingüística a l'Alguer (ss.XVIII-XX).djvu/50
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
