Pàgina:Represa i exercici de la consciència lingüística a l'Alguer (ss.XVIII-XX).djvu/51

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

 VI. La Palmavera

 VI.1. L'epistolari de Rossend Serra

 Al «Prefaci» de la seva Grammatica del dialetto moderno d'Alghero, publicada pòstumament, a Barcelona, l'any 1970 amb el títol de Gramàtica algueresa, Joan Pais recordava els amics barcelonins que l'havien encoratjat a portar endavant el seu estudi: Benet Roure i Barrios, Baldiri Tarrida i Puig i Rossend Serra i Pagès.[1] Sara Llorens i Carreras, alhora, va recollir entre els noms dels intel·lectuals que havien mantingut un contacte epistolar amb R. Serra, els dels algueresos Joan Pais, Joan Palomba i Ramon Clavellet (pseudònim d'Antoni Ciuffo), que feien costat al del calabrès Luigi Borrello, professor del gimnasi de l'Alguer durant els primers anys del present segle.[2] Es tracta, fonamentalment, de la colla de deixebles de Josep Frank[3] que, reunits entorn de l'Agrupació Catalanista de Sardenya «La Palmavera», protagonitzaren el desvetllament cultural de la ciutat sobretot a partir del 1902.
 El seguiment de l'epistolari de Rossend Serra, que hem publicat íntegrament en un altre lloc,[4] ens permetrà d'establir el grau de protagonisme del folklorista català en el procés de desvetllament cultural de l'Alguer.
 Perquè es tracta de veritable protagonisme, si més no pel que fa a l'obra de Clavellet i Pais: Rossend Serra va posar en contacte aquests joves amb mossèn Alcover,[5] els va proposar com a socis delegats del Centre Excursionista de Catalunya, va canalitzar els seus escrits a través del Butlletí d'aquesta entitat i de la revista Catalunya. Finalment, és també mèrit de R. Serra haver promogut les recerques sobre el folklore que a l'Alguer portaren a terme tant Clavellet com Pais i haver estat un conseller fidel d'aquest últim durant el llarg període en què treballà en la seva Grammatica del dialetto moderno d'Alghero. Cal tenir en compte, encara, que gràcies a la seva iniciativa arribaren a l'Alguer, a més d'altres materials bibliogràfics, les primeres gramàtiques catalanes modernes, que van fer possibles els estudis de Pais i de Joan De Giorgio Vitelli.
 Aquest primer cop d'ull ha estat suficient per adonar-nos d'una característica essencial del mestratge de R. Serra: el seu treball mai no va vincular-se al de Joan Palomba, que tot i que se li havia adreçat en diverses ocasions, mai no va rebre resposta a les seves cartes.[6] No

  1. ↑ Joan PAIS, Gramàtica algueresa (Barcelona 1970), 55-56. Es tracta d'una edició incompleta: el segon volum d'aquesta gramàtica, que havia d'incloure, segons el pla de l'obra, el final del text, els escrits gramaticals menors, un apèndix literari i un altre de lingüístic, mai no va veure la llum.
  2. ↑ Sara LLORENS DE SERRA, Nota biogràfica, dins Alguns escrits del professor Rosend Serra y Pagès. Coleccionats y publicats a honor del Mestre per les seves dexebles en ocasió del Cinquantenari del seu Professorat (1875-1925) (Barcelona 1926), pàg. XVI.
  3. ↑ Per a un retrat d'aquest intel·lectual, un dels protagonistes de la segona Renaixença literària algueresa, veg. B. SECHI COPELLO, Conchiglie sotto un ramo di corallo cit., 112-114, on es proposen les dates de 1830 i 1900 per al seu naixement i mort a l'Alguer.
  4. ↑ J. ARMANGUÉ, L'epistolari alguerès de Rossend Serra (L'Alguer 1996). Aquest epistolari és conservat a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, «Documentació personal. Fons R. Serra Pagès. Epistolari. II – Folkloristes», carpeta 4: «Lletres de folkloristes o que tracten temes folklòrics» (plec 9: Antoni Ciuffo; plec 11: Carmen Dore; plec 31: Joan Pais; plec 32: Joan Palomba); i carpeta 5: «Els d'una sola lletra» (plec 20: Luigi Borrello).
  5. ↑ Pel que fa a les relacions del sacerdot malloquí amb els joves algueresos, veg. M.P. PEREA, «Cartes de Ramon Clavellet, Joan Palomba i Joan Pais a Antoni Ma. Alcover», Revista de l'Alguer, X, núm. 10 (1999), 119-167.
  6. ↑ En un carta firmada el 9 de setembre de 1906, Palomba escrivia a R. Serra que «és la segona volta que jo escriv a vostè i encara no me volgut [sic] honrar de una seva carta»; i el 20 d'abril de 1909: «Altres vegades me só permitit de li escriure i mai m'ha contestat». És possible que es coneguessin en ocasió del viatge de Palomba a Barcelona aquest mateix any, en què pronuncià, concretament el dia 5 de maig, una conferència sobre «Folklore alguerès» al Centre Excursionista, tal com ens recorda el Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, XIX (juny de 1909), 185-186.
Obtingut de «https://ca.wikisource.org/w/index.php?title=Pàgina:Represa_i_exercici_de_la_consciència_lingüística_a_l%27Alguer_(ss.XVIII-XX).djvu/51&oldid=136642»