Pàgina:Represa i exercici de la consciència lingüística a l'Alguer (ss.XVIII-XX).djvu/52

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

sabem fins a quin punt aquest insòlit silenci era provocat per l'antagonisme entre Palomba i el seu cosí Pais.
 Sigui com sigui, l'epistolari alguerès de Rossend Serra concentra el seu interès en la figura de Pais, que entrà en contacte amb el folklorista català l'any 1901 —quan encara no havia acabat els seus estudis secundaris— i hi continuà en relació fins al 1926, quan ja era farmacèutic a la colònia penal de Castiadas.


 VI.2. Ramon Clavellet i Joan Pais
 Ramon Clavellet[1] firmava a l'Alguer, el 21 de novembre de 1901, la seva primera carta adreçada a Rossend Serra, secretari del Centre Excursionista de Catalunya:[2]

Li envic pel Butlletí un meu estudi que té per objecte la «Literatura popular de l'Alguer». No és, però, aqueix un treball completo. Més tard li enviaré rondalles, cançons, llegendes, supersticions, usos i costums d'aqueix país ['poble'], que ara estic recollint. Pot ésser que serveixin a los germans de Catalunya per un estudi folklòric filològic, com diu Toda.[3]

 De fet, malgrat aqueixa al·lusió, l'abril del 1901 Ramon Clavellet encara no coneixia el religiós mallorquí:[4] no serà fins al mes de desembre que Rossend Serra posarà en relació directa els dos personatges. Com a conseqüència d'aquesta mediació, mossèn Alcover va escriure al folklorista català tot regraciant-lo

de tot cor [per] lo qu'ha fet amb lo catalanista de Cerdenya, Ciuffo. Aquests dies –continuava Mn. Alcover– cont escriureli, anomenantlo corresponsal d'Alguer».[5]

 I efectivament Ramon Clavellet, com a corresponsal del Diccionari Català-Valencià-Balear, el febrer del 1903 ja havia enviat a mossèn Alcover «unas 500 cèdulas del llenguatge alguerès». Finalment, durant aquest mateix període mossèn Alcover va obtenir l'article de Clavellet intitulat «Folk-lore alguerès», que el Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana va publicar vint anys més tard.[6]
 Probablement com a conseqüència de les seves col·laboracions, el mes de gener del 1902 Ramon Clavellet, amb Joan Pais, va ser nomenat soci delegat del Centre Excursionista

  1. Els principals treballs d'aquest jove folklorista poden ser consultats al llibre d'Antoni NUGHES, Ramon Clavellet, «Pàgines de literatura algueresa», vol. I (L'Alguer: Edicions del Sol, 1991), on són transcrites totes les seves poesies conegudes i diverses col·laboracions amb les revistes catalanes del període.
  2. Pel que fa al problema de la datació de les primeres cartes de Ramon Clavellet a Rossend Serra, veg. l'oportú estudi de M.P. PEREA, Cartes de Ramon Clavellet cit., 129.
  3. Feia pocs anys, Eduard Toda havia llençat una crida adreçada «als mateixos algueresos que, vivint en la ciutat, podrien tenir diària ocasió de veure tots los papers magatzemats en les biblioteques públiques i particulars existents en ella»; veg. La poesía catalana á Sardenya cit., 8-9.
  4. L'episodi més estudiat de la relació d'A.M. Alcover amb el món cultural alguerès correspon a la seva estada a l'Alguer els dies 23-25 de juliol de 1913, ocasió en la qual va ésser acollit de J. Palomba. Mn. Alcover l'havia conegut a Barcelona l'any 1906, durant el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, on va coincidir també amb R. Clavellet; veg. «Dietari de l'exida de Mossèn Alcover», Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana», VII (1913), 347-353; i Antoni NUGHES, «Mn. Antoni M. Alcover a l'Alguer», L'Alguer, VI, núm. 20 (juliol-agost 1993), 9-16.
  5. La lletra de mossèn Alcover és datada el 30 de desembre de 1901 i pot ésser consultada a l'Arxiu Històric de Barcelona, «Documentació personal. Fons R. Serra Pagès, Epistolari. II – Folkloristes», carpeta 3, plec 17.
  6. CIUFFO, Antoni: «Folk-lore alguerès replegat per N'Antoni Ciuffo» [ed. Antoni Maria ALCOVER], Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana, XIII, núm. 5 (maig-agost de 1924), 257-272.