Pàgina:Represa i exercici de la consciència lingüística a l'Alguer (ss.XVIII-XX).djvu/53

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

de Catalunya a l'Alguer,[1] rere proposta de R. Serra, que llavors ja ocupava el càrrec de vicepresident de l'entitat.
 La relació entre Rossend Serra i Clavellet es consolidava. Tal com consta al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, el 31 de gener d'aquell any als locals de l'associació

varen ésser escoltades ab atenció unes curioses notes folklòriques d'Alguer, que donà a conèixer el Sr. Serra, les quals foren enviades pel nostre delegat D. Ramon Clavellet.[2]

 Es tracta de l'article que Rossend Serra havia rebut el novembre de l'any anterior i que, alhora, havia de ser publicat al Butlletí amb el títol de «Notes folklòriques. Literatura popular de l'Alguer».[3]
 A la carta que acompanyava el seu primer estudi de temàtica folklòrica, Ramon Clavellet ja havia advertit que «no és, però, aqueix un treball completo». I, efectivament, pocs mesos més tard les «Notes folklòriques» foren completades amb l'estudi intitulat «Lo folklore alguerès», presentat al Centre Excursionista el mes de maig de 1902.
 Quan el 31 de gener de l'any 1902 Rossend Serra llegia als locals del Centre Excursionista les «curioses notes folklòriques d'Alguer [...] enviades pel nostre delegat D. Ramon Clavellet», començava a difondre a Catalunya una sèrie de cançons de gran interès literari, algunes de les quals han sobreviscut fins als nostres dies.


 VI.3. Textos filològics de Joan Pais
 VI.3.a. Epistolari
 Tornant enrere, hem d'assenyalar que l'any 1901 Rossend Serra s'havia adreçat a Joan Pais amb l'esperança, fonamentalment, d'obtenir materials literaris de l'Alguer catalana. A la primera resposta del jove alguerès hi trobem esmentat aquest tema:

Tot lo que vostè me demana li pogueria enviar; no cert estampat, ma manuscrit, perquè no se hi ha mai publicat d'aquestos componiments literaris. (De Pais a Serra, aprox. 25 de novembre de 1901).

 Aquesta observació, de fet, no és exacta –tal com hem tingut ocasió de veure del present estudi–, i demostra encara una manca de formació per part del jove alguerès. No sabem, a més, a través de quin canal Rossend Serra havia arribat a conèixer certs detalls relatius a l'activitat editorial i literària algueresa (pobra, això sí). El cert és que a la fi de l'any 1902 demanava a Joan Pais un exemplar de la Doctrina cristiana i els «Goigs de Nostra Senyora de Vallverd».
 Joan Pais respon tot copiant per al seu amic els «Goigs de Nostra Senyora de Vallverd», a partir, però, de la versió d'Eduard Toda. Abans d'això, tot fent balanç de la situació literària recent, inclou el seu nom entre el dels «Poetes catalans algueresos dels últims del sécul passat», i recorda «los pobres i míseros escrits del sou amic i servidor Pais, així en prosa (en La Renaixensa), com en versos».
 Trobem una interessant referència a aquesta col·laboració amb La Renaixensa a l'epistolari de Rossend Serra. Pais era en contacte amb Domènec Martí i Julià des de l'any

  1. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, XII, 87 (abril de 1902), 105.
  2. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, XII, 85 (febrer de 1902), 64.
  3. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, XII, 87 (abril de 1902), 50-59.