Pàgina:Represa i exercici de la consciència lingüística a l'Alguer (ss.XVIII-XX).djvu/55

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

gramàtica algueresa que entench de escriure y de moltas prosas y poesias que cercarem de espargir per la nostra ciutat.

 A la revista Fra Tartassa Joan Pais havia publicat, el 4 d'agost de 1901 –pocs mesos abans, per tant, de la seva primera carta a Rossend Serra– la poesia intitulada «Adiós a la minyonia»; la seguiren «Adéu a la noia estimada» i «Ora trista». No han arribat fins a nosaltres, però, les dues poesies que havia inclòs a la carta adreçada a Rossend Serra a la fi de l'any 1901, però és ben interessant de tenir en compte la reflexió que les acompanyava:

Sabi vustè –escrivia Pais– que tant lus versus meus quant lus ascrits del meu amich Antoni Ciuffo són ascrits en algarès, sí, ma en un algarès més gentil, més purgat, un poch catalanizat».


 VI.3.b. La 'Gramàtica algueresa' (1899-1902)
 No hi ha dubte, però, que l'aportació més important de Joan Pais a la cultura catalana va ser la Grammatica del dialetto moderno d'Alghero, treball que va ocupar-lo durant tota la vida i que no va ser publicat fins al 1970, sis anys després de la mort del seu autor. Pasqual Scanu, que tot presentant aquesta Gramàtica algueresa la datava l'any 1899, recorda alhora que per establir la versió definitiva del text va tendre de seguir cinc manuscrits, corresponents a diferents etapes de la vida de Pais. Sembla massa arriscat, d'aquesta manera, provar de datar amb un excés de precisió una Gramàtica que, senzillament, evolucionà a mida que evolucionaven els coneixements del seu autor.
 En tot cas, per tot l'any 1902 Joan Pais parlava encara de la seva gramàtica com d'un estudi en fase de redacció:

Primé –havia escrit a R. Serra a la fi de l'any anterior– ja hi havia a l'Algué calqui hu que sa'n interessava un poch del nostru dialeto; ma ningú, però, ha pugut ascriura ni una gramàtica ni un diccionari. Yo vulgaria suplí' an aquesta mancanza y per ara ascrif una gramàtica; més tart, si tangaré temps y forzas, faré lu diccionari.

 I no tan sols això; de fet, encara no era estada decidida la llengua vehicular d'aqueix treball:

Per la mia gramàtica li vull damanà' un cunsell: com tangaria de'scriura las régulas, en italià o en dialetu? Sicom la gramàtica sarveix an Sardenya, això és en Itàlia, sa tangaria de'scriura en italià las régulas y'ls esempras en algarès, és ver?

 A més, no sembla que en aquell període Joan Pais tingués encara la preparació filològica suficient per a portar a terme un estudi que ell mateix pogués considerar definitiu. Als comentaris amb què volia donar a conèixer a Rossend Serra les principals característiques gramaticals de l'alguerès hi notem una vacilació que no trobarem, però, a la versió definitiva de la Gramàtica. Tot sembla indicar, per exemple, que a la fi del 1901 encara no coneixia el mecanisme de neutralització de les vocals àtones, que Rossend Serra es va encarregar