manera sorprenent s'anticipava a la de Joan Pais. El fet que es tractés d'un plagi d'una obra incompleta va fer que aquest últim hi descobrís tot un seguit d'errors i imperfeccions que va procedir a descriure, amb tot detall, al seu amic R. Serra, després d'haver introduït la seva anàlisi amb les següents paraules:
En una altra mia li parlaré en llonch de aquest bolet que diun gramàtica, y que adamunt de la mia té l'únich prégio d'ésser estada estampada primer...! [...] ¿Y sà vostè perquè en aquella gramàtica hi manca tot això, nonostant sigui un discret plage de la mia? Perquè jo a'n aquell gentil professor venecià (amich de aquell altro...) no he emprestat l'última còpia que jo m'he fet, hont he tractat la fonètica, la morfologia y la sintaxis ma, al contrari, l'altra, cioè la primera, que era assay imperfecta, no sol, ma hont no hi era ni la fonètica ni la sintaxis.
Entre els principals errors que Pais atribueix a la gramàtica de Palomba ens interessa destacar el recurs, per part del mestre alguerès, de l'ortografia fonètica habitual de l'Archivio Glotologico en comptes de la catalana. També Joan De Giorgio Vitelli, a la introducció de la sua Fonologia, havia notat la inoportunitat d'aquesta decisió, que atribuïa a un mal consell del professor Todesco, les paraules del qual citava a la seva crítica:
Non in tutto però [segons Todesco] l'operetta del Palomba va annoverata in quella categoria non scientifica: "un qualche influsso dei nuovi sistemi scientifici s'è pur fatto sentire anche in essa, almeno nell'uso di certi segni per rappresentare dei suoni che non hanno i corrispondenti nelle principali lingue neolatine, oppure che sono rappresentati diversamente in ciascuna delle lingue stesse". Ma quali, quali suoni del dialetto algherese non si possono rappresentare con gli stessi segni con cui sono rappresentati i suoni della lingua catalana? Mi sembra di sognare.
Mentre els treballs de Morosi i Guarnerio podien recórrer a la transcripció fonètica perquè tenien l'ambició de proposar un treball científic, el de Palomba traeix la relació entre l'alguerès i el català, segons De Giorgio, precisament perquè s'allunya de l'ortografia catalana:
Il Palomba [...] offre la sua operetta [...] ai Catalani, i quali, ahimè!, si dorranno di vedere un catalano di nuovo conio, scritto cioè in una forma per loro assai strana. Che diranno per esempio nel vedere che il Palomba scrive il suono gn con ñ, cioè con la tilde spagnuola, invece che con la forma prettamente catalana ny? Si tratta forse d'un nuovo suono?
No és gaire diferent el to d'aquesta crítica de les de Joan Pais quan ataca la grafia emprada per Palomba als seus estudis filològics:
[Palomba] may s'és interessat de llengua catalana, y vostè lo pot deduhir de l'article publicat en «La Veu de Catalunya» hont se riporta un bocí del sou discurs, lo qual discurs és escrit ama una grafia bàrbara, que no se sà si és grafia italiana o tedesca, perquè catalana no és cert! Y si l'alguerès, encare que corrumpit (‘corromput'), se deu de escriure a la catalana, perquè han deixat publicar en «La Veu de Catalunya» un bocí del discurs de Palomba ama aquella grafia, que no és ni italiana ni catalana...?
VI.4. El I Congrés Internacional de la Llengua Catalana
La notícia de la imminent publicació de la Grammatica del dialetto algherese odierno va fer que el seu autor fos convidat a participar al I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, celebrat a Barcelona entre els dies 13 i 18 d'octubre de 1906. Palomba, que feia
