Ens han arribat molt poques cartes corresponents al període 1903-1905. Durant aquests anys, el jove alguerès havia entrat en contacte, amb els altres membres de «La Palmavera», amb el catalanòfil francès Jules Delpont, que l'any 1905 publicà un opuscle sobre Las Terras de Llengua Catalana. Tres anys després, Pais participà en una antologia a cura del mateix estudiós, Les catalans de l'Alguer (1908), que recollia poesies d'A. Adami, E. Herrero de S. Julià (pseudònim de C. Dore), Ramon Clavellet i Joan De Giorgio Vitelli. A més d'aquests textos, cal tenir en compte la referència que clou la presentació:
Il convient de mentionner, à côté de ces poètes, le professeur Joan Palomba, auteur d'una [sic] Gramatica, et le professeur Venanzio Todesco («si bé que no sigui catalá, ni algarés, ma ve[ne]cia», dit-il).
Venanzio Todesco va ser, indirectament, el responsable d'una greu polèmica que va erterbolir de manera definitiva les relacions entre Joan Pais i el seu cosí Joan Palomba. En aquesta polèmica hi va entrar també Joan De Giorgio Vitelli, i fins l'actitud de Rossend Serra, que deixava sense resposta les cartes de Palomba, ha de ser interpretada com un silenci hostil al mestre alguerès. Aquest afer ha estat estudiat amb una certa profusió, de manera que aquí no pretendrem de repetir-ne les causes i les conseqüències, sinó tan sols d'afegir-hi la informació que ens aporta l'epistolari de Joan Pais.
Ja hem vist que el 1902 Pais considerava compilada, però no acabada, la seva Gramàtica. Entre aquell any i el 1906, Pais va deixar el seu treball al professor Venanzio Todesco, que després del 1910 havia de publicar una Grammatica della lingua catalana ad uso degli italiani: és possible que amb aquesta idea el professor venecià hagués entrat espontàniament en relació amb el grup de joves algueresos interessats per la filologia catalana. Fou així, a través d'aqueix canal, com Joan Palomba va poder conèixer el contingut de la gramàtica del seu cosí.
Un meu concitadí –afirmava Pais l'octubre del 1906–, aprofitant de la gramàtica mia, que li és estada emprestada de un professor venecià (Venanci Todesco), al qual jo l'havia favorida, la cambia un poch ne la grafia, cerca de semplificarla, deixant un món de roba, y fa una Gramàtica del dialecto moderno nostro que, no sol és incompleta de tots los punts de vista, ma també plena de errors...!
Efectivament, poc abans del I Congrés de Llengua Catalana (1906) –i amb els únics precedents dels treballs de Morosi i Guarnerio–, Palomba va difondre la notícia de la propera publicació, a Sàsser, de la seva Grammatica del dialetto algherese odierno, que de
