Pàgina:Represa i exercici de la consciència lingüística a l'Alguer (ss.XVIII-XX).djvu/67

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

fer pública la comèdia que, segons la memòria col·lectiva, va ser repetidament representada davant de l'església de la Santa Creu. De cert només sabem que el manuscrit, a través del farmacèutic Domenico Buzzi, arribà a les mans de Pasqual Scanu, el qual el va transcriure a la seva tesi de llicenciatura (1934-35), entre altres textos relatius al sidadu (pron. «sidaru», ‘tresor amagat').
 Gaví Ballero va conèixer aquest text i emprà l'argument, els personatges i fins i tot alguns versos per construir una versió més moderna de l'anècdota, d'altra banda encara viva en la memòria popular. I va tenir l'encert, com és natural en aquest teatre d'ambició estrictament local, de fer-ho en alguerès.
 A mès d'això, Lu sidadu reprèn tres cançons de Carmen Dore, un dels supervivents de «La Palmavera». Sabem que empès per aquest excepcional protagonisme i per un esperit comprensiblement didàctic, l'ancià Dore (1869-1954) –amb Felice Liperi, un altre dels ‘joves' de «La Palmavera»– anava a trobar els actors durant l'assaig, i els orientava sobre certs detalls de caràcter tècnic amb els quals volia recuperar l'esperit de la seva joventut. Perquè la comèdia de Gaví Ballero té aquest mèrit: reprèn la tradició literària de l'Alguer catalana, dramàticament interrompuda a partir de la Primera Guerra Mundial; i la projecta cap al futur, tot preparant el terreny per al Retrobament.