treball que consisteix a establir una proposta de normativització relativa a l'alguerès oral. Dins d'aquesta secció, pretenem d'articular l'estudi a partir de la fixació dels models corresponents a la morfologia no verbal, els verbs regulars i els verbs irregulars.
Després de les primeres conclusions, ens ha semblat imprescindible difondre'n els resultats. És per aquest motiu que ens adrecem a vostès, amb l'esperança que tinguin l'amabilitat d'avaluar la nostra tasca i assenyalar, si convingués, els errors en què hàgim pogut incórrer.
A l'hora de redactar els resultats de la nostra recerca, hem preferit seguir fidelment la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, de l'Institut d'Estudis Catalans, dins de la qual hem pretès d'individuar el lloc que ocupa l'alguerès. Hem pogut constatar la manca de referències relatives a l'alguerès que conté l'esmentada Proposta, motiu pel qual ens hem basat en el tracte rebut per la resta dels àmbits restringits a l'hora d'establir si una forma determinada havia de ser considerada «pròpia», «admississible» o «no aconsellada». Hem volgut distingir, alhora, els registres «formal» i «informal», seguint el model de l'IEC, tot i que en alguna ocasió fem referència a formes «familiars».
La nostra proposta, en definitiva, pretén d'oferir als parlants algueresos un estàndard de la llengua catalana que respecti la tradició lingüística algueresa.
Aquest tempteig inicial va ser molt ben acollit per l'IEC, des d'on s'encoratjà la continuïtat en aquella tasca després d'uns contactes de caràcter informal en què s'aprofundiren qüestions de caràcter metodològic. El Grup alguerès, tot seguit, generalitzant la classificació de les solucions morfològiques alguereses segons l'esquema adoptat per la Proposta per a un estàndard oral de l'IEC (àmbits «general» i «restringit», registres «formal» i «informal», formes «pròpies», «admississibles» o «no aconsellades»), i perseguint de manera sistemàtica el consens entre tots els membres per a cadascuna de les modificacions –mai no es procedí a votar cap punt–, va bastir la seva Proposta per a una normativització del català de l'Alguer. Vet aquí la carta que l'acompanyava:[1]
Senyors,
Els sotasignats, membres del Grup per a la normativització de l'alguerès, tenen la satisfacció d'adreçar-se altre cop a vostès per tal de fer-los conèixer la versió provisional de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, de l'Institut d'Estudis Catalans, amb una sèrie d'observacions relatives a la parla algueresa, que pretenen d'ésser un primer pas per a la normativització del català de l'Alguer.
Tal com ja vam fer el proppassat mes de desembre, nos adrecem a vostès amb l'esperança que tenguin l'amabilitat d'avaluar el contingut del nostre treball i assenyalar-ne els defectes. Imaginem que la utilitat dels seus consells referents a la primera mostra de la nostra Proposta serà prou clara en aquesta segona versió, ara completa, de la Morfologia: havem avaluat i acceptat totes les sues indicacions, que nos sembla d'haver interpretat correctament a l'hora d'establir la present versió.
En aquesta Proposta, però, podran observar certes diferències de mètode que haurien de fer més clar el nostre contribut: per tal de deixar ben clar si proposem una forma determinada com a «pròpia» o «admississible» en l'àmbit general o restringit, havem preferit de transcriure íntegrament el text de la Proposta de l'IEC, tot incorporant-hi les observacions relatives a l'alguerès. Per tal d'agilitzar el nostre treball, nos és semblat innecessari de repetir les formes «no aconsellades» i les referències als altres parlars catalans, excepte als casos en què les coincidències amb l'alguerès aconsellen una comparació explícita. Només per qüestions de claredat, fem constar la solució algueresa en tots aquells casos en què la Proposta de l'IEC considera igualment «pròpies» dues o més formes; aclarim també quina és la forma «pròpia de l'àmbit restringit alguerès» en totes aquelles solucions considerades «admissibles» en l'àmbit general però que s'allunyen, en definitiva, de formes catalanes més respectuoses de la nostra tradició lingüística.
No cal dir que la present Proposta representa un clar reconeixement de l'estàndard català com a variant supradialectal de la nostra llengua comuna. Creiem alhora que tots els parlars catalans podran enriquir-se en respectar les principals característiques de la variant algueresa, per a la qual cosa sembla necessari que la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, de l'IEC, integri la nostra Proposta, un cop avaluada i corregida en tot allò que pugui tenir d'imperfecte. En aquest cas, i tenint en compte les coincidències de l'alguerès amb altres parlars catalans, caldria tornar a considerar l'oportunitat de proposar certes formes fins ara «pròpies» d'un àmbit restringit com a «pròpies» de l'àmbit general, aspecte que no analitzem al
- ↑ En la redacció d'aquest text pot apreciar-se el recurs a un registre lleugerament més proper a la variant algueresa.
