present treball: efectivament, totes les nostres propostes se refereixen únicament a l'àmbit restringit alguerès.
Amb l'esperança de poder establir un nou contacte amb vostès al més aviat possible i de poder donar al nostre treball una difusió que considerem urgent i oportuna, s'acomiaden atentament,
Val la pena de tenir en compte que en aquesta lletra hom reconeixia de manera explícita, per primera vegada a l'Alguer, «l'estàndard català com a variant supradialectal de la llengua comuna».
La resposta de l'IEC trigà més de tres anys a arribar.[1] Per tal de comprendre un dels motius d'aquest retard, convé que fem un petit pas enrere per recordar el mètode adoptat durant les reunions del Grup alguerès: se cercava, dèiem, el consens sistemàtic; mai no es va procedir a votar cap punt. Va establir-se, d'aquesta manera, una Proposta amb un alt grau de compromís, respectuosa de totes les tendències internes del Grup, probablement inflacionada. Era clar, per tant, que la selecció i definitiva fixació de les formes que havien de ser acceptades a l'estàndard del català no només era una competència pròpia de l'IEC –a causa de la seva reconeguda autoritat–, sinó també una incòmoda responsabilitat que el Grup li confiava –a causa de la seva imparcialitat.
La càrrega era feixuga, de manera que, sentit el parer de l'IEC al llarg d'una sèrie de contactes informals, hom va procedir a expurgar la Proposta per a una normativització del català de l'Alguer de totes aquelles formes que no podien trobar lloc en un estàndard general. Vet aquí els criteris que en aquella ocasió foren adoptats:
Per qüestions formals són eliminats:
1. Els punts que inclouen formes d'àmbit restringit alguerès que l'IEC ja considera pròpies o admissibles en l'àmbit general.
2. Els punts on es proposen límits, per a l'àmbit restringit alguerès, de formes que l'IEC considera pròpies o admissibles en l'àmbit general.
3. Els punts que inclouen formes d'àmbit restringit alguerès que d'una manera o altra ja són contemplades per la Proposta de l'IEC. El cas més freqüent és el que es refereix a la primera persona del present d'indicatiu de verbs que s'aparten dels models. No han estat eliminats els casos en què la Proposta de l'IEC contempla formes idèntiques d'altres àmbits restringits.
4. Els punts que proposen formes d'àmbit restringit alguerès incloses en altres punts més generals de la mateixa Proposta.
Pel que fa al contingut, han estat eliminats:
1. Els punts que proposen formes pròpies d'altres llengües o que hi són intensament relacionats.
2. Els punts que proposen formes d'àmbit restringit alguerès que coincideixen amb formes característiques d'altres àmbits restringits, però que l'IEC no acull a la seva Proposta.
3. Els punts en què les formes d'àmbit restringit proposades, pel fet de tractar-se de substitucions, representen la pèrdua de formes pròpies de l'àmbit general.
4. Els punts que proposen formes excessivament locals per a un estàndard general.
- ↑ Com a conseqüència dels fets fins ara exposats, a l'Alguer hom va poder assistir, durant l'a.a. 1993-94, a una campanya de difusió relativa al tema: «L'alguerès i el català estàndard». En efecte, van ser pronunciades conferències, a càrrec de l'autor d'aquestes ratlles, a l'Ateneu Alguerès, a l'Obra Cultural, a l'Associació per a la Salvaguarda del Patrimoni Historicocultural de l'Alguer i, després de la seva creació, a la secció algueresa de l'Òmnium Cultural. La intensitat de la campanya va culminar, el setembre de 1994, durant l'acte d'inauguració –a càrrec de Joaquim Arenas, Joan Armangué i Andreu Bosch– de la I Escola Catalana d'Estiu de l'Alguer, organitzada pel Centre de Recursos «Maria Montessori», amb l'assessorament tècnic del Servei d'Ensenyament del Català de la Generalitat de Catalunya. Durant l'a.a. 1995-96, aquest mateix Centre de Recursos va organitzar encara un curs de formació, adreçat al professorat local, sobre «Criteris per a un estàndard escrit alguerès»; veg. Andreu BOSCH I RODOREDA, «L'Escola d'Estiu de l'Alguer», dins Fil. Full Informatiu del Lector», 10 [abril de 1995], 8-9.
