La Proposta inicial, d'aquesta manera, quedà reduïda a un llistat de quaranta-vuit punts (Apèndix IV.a).
Hem d'interpretar com un avís de la proximitat d'una resposta oficial per part de l'IEC la comunicació que el prof. Joan Veny, amb el títol de L'alguerès i la llengua estàndard, va llegir durant l'acte de cloenda del VI Congrés de l'Associació Italiana d'Estudis Catalans, celebrat a Càller-l'Alguer de l'11 al 15 d'octubre de 1995. No entrarem a descriure el contingut de la conferència. Val la pena de tenir en compte, això sí, allò que s'hi anunciava de manera informal i espontània:
La major part d'estudiosos de l'Alguer participen d'aquesta actitud integradora de formes locals dins un respecte general per la unitat de la llengua. Justament un Grup per a la normativització de l'alguerès va elaborar un document sobre la morfologia que fou ben acollit per la Secció Filològica de l'Institut i alguns dels seus elements, sovent compartits per altres dialectes (article lo, los, cantau ‘canteu', tengut ‘tingut', etc.) van ser integrats en la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. II. Morfologia.[1]
La resposta oficial, però, arribava el 16 d'octubre de l'any següent: l'IEC havia aprovat tretze dels punts de la Proposta per a una normativització del català de l'Alguer. El Grup per a la Normativització de l'Alguerès era informat d'aquesta decisió a través d'una carta firmada pel nou President de la Secció Filològica de l'IEC:
Senyors,
La Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, amb un retard que lamenta, ha estudiat amb interès el document sobre l'estàndard oral (morfologia) del català alguerès, que va trametre a la Secció Filològica aqueix Grup per a la Normativització de l'alguerès. La Secció Filològica creu en aquest respecte el següent:
1) són acceptables, en línies generals, les propostes que s'hi fan i ha decidit d'incorporar en la pròxima edició de la seva Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, II els trets que figuren a l'annex [veg. el nostre Apèndix IV.b.];[2]
2) la vigència d'aquesta proposta s'entén evidentment limitada a l'àmbit de l'alguerès;
3) caldria esmenar la referència a alguns fenòmens com a d'àmbit restringit (alguerès) que en realitat són d'àmbit general.[3]
Pocs dies després d'aquesta resposta, el President de la Secció Filològica de l'IEC rebia les entusiastes cartes de rengraciament de les Universitats de Càller i de Sàsser, entre altres mostres d'adhesió.
El mes de juny de 1996 l'IEC havia dut a terme la tercera edició, revisada, del fascicle relatiu a la Morfologia de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. Per tant, els punts que figuraven a l'annex de la carta del 16 d'octubre, d'acord amb allò que es prometia al text, no pogueren ser incorporats a l'esmentada Proposta fins a la següent edició revisada, la quarta, que al capdavall va veure la llum el mes de juny de 1998. Hi figuraven, efectivament, dotze dels tretze punts aprovats abans de l'octubre del 1996; i altres set punts, procedents també de la Proposta per a la normativització del català de l'Alguer, del 1993,
- ↑ Joan VENY, «L'alguerès i la llengua estàndard» cit., 561.
- ↑ La Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, II. Moforlogia, comptava amb les edicions següents: 1a (octubre de 1992); 2a, revisada (març de 1993; 1a reimpressió: juny de 1994); 3a, revisada (juny de 1996); i 4a, revisada (juny de 1998; 1a reimpressió, corregida: març de 1999), que efectivament inclou els punts de la Proposta algueresa aprovats per l'IEC.
- ↑ Tal com hem fet constar més amunt, la Proposta algueresa havia estat expurgada en un segon moment i se n'havien eliminat, entre d'altres, «els punts que inclouen formes d'àmbit restringit alguerès que l'IEC ja considera pròpies o admissibles en l'àmbit general». L'observació continguda a la carta que publiquem deu referir-se a algun dels punts de la primera versió, que no havia de transcendir.
