estendre a la variant algueresa la legitimació de trets morfològics prèviament recollits d'altres àmbits restringits. Sembla convenient, doncs, deixar oberta l'esperança que amb el temps pugui ser introduït algun –o fins i tot un– dels punts exclusius de l'àmbit alguerès, arcaics a la resta del domini lingüístic però indubtablement genuïns, de manera que amb aquest gest simbòlic resti històricament fixada, d'una banda, la voluntat d'acollir amb plena confiança una variant minoritària dins de l'estàndard general; i d'altra banda, la voluntat unitària d'identificar-se sense ambigüitats en l'estàndard català.[1]
En ocasió de l'esmentat Congrés del mes de novembre de 1998, s'informà la comunitat científica sarda que l'experiència del Grup s'estava canalitzant vers la creació d'una estructura que reprengués els treballs encetats el 1992.
Efectivament, el 6 de novembre de 1998 l'Arxiu de Tradicions de l'Alguer havia adreçat a les entitats interessades per la recuperació lingüística i cultural de la ciutat una crida per a la constitució d'una Plataforma sense interessos polítics de partit. Publiquem tot seguit el text complet d'aquesta crida:
La realitat associativa algueresa és, per ella mateixa, un fenomen cultural de valor indiscutible des del moment que assegura la cooperació entre les persones i la consolidació d'objectius comuns. Un patrimoni d'aqueixa importància té d'ésser defès amb tenacitat i transparència, afermant al mateix temps la necessària autonomia de cada una de les entitats.
Ara bé, quan aquells objectius comuns tenen relació amb la nostra llengua, que travessa una situació de debilitat extrema, la unitat representa una garantia de força que pot contribuir de manera decisiva al progrés general. Amb seriositat i sense atemptar contra la independència de les associacions, únicament la coordinació pot evitar una confusió inevitable allà on hi ha pluralitat.
És amb aqueixa esperança que l'Arxiu de Tradicions fa una crida a les entitats que treballen en la recuperació lingüística i cultural de l'Alguer, per a la constitució d'una Plataforma de cultura catalana de caràcter associatiu, sense interessos polítics de partit i sense finalitats lucratives.
El respecte del patrimoni associatiu (més enllà de les formes administratives) i l'interès pels continguts, la immediatesa i la funcionalitat (contra el culte burocràtic) seran l'esperit que acompanyarà el naixement de la Plataforma. Els seus principals objectius: la coordinació de les diverses activitats, l'organització d'activitats noves en comú, una proposta alternativa contra el protagonisme de l'administració i una resposta coherent als atacs contra la llengua i l'associacionisme.[2]
Després d'un primer contacte de caràcter consultiu, el Grup per a la Normativització de l'Alguerès assistí a la reunió constitutiva de la Plataforma algueresa de cultura catalana, celebrada el 28 de gener de 1999. Tot seguit el Grup, entitat cofundadora de la Plataforma, es dissolgué dins de la nova estructura, després de consignar-li el propi arxiu i d'encarregar-li de portar endavant les negociacions necessàries per a l'aprovació i l'assumpció, per part de l'administració local, de la Proposta per a una normativització del català de l'Alguer.
Durant la campanya informativa que seguí el naixement de la Plataforma, els responsables destacaren de manera explícita el valor del seu caràcter unitari:
Estem convençuts –escrivien en una carta oberta firmada el 20 de febrer de 1999– que l'èxit d'aqueixa iniciativa és degut fonamentalment a l'esperit unitari que acompanyà els treballs del Grup per a la normativització de l'alguerès; el mateix esperit unitari, en definitiva, que encara ara anima la Plataforma algueresa de cultura catalana, oberta tant ara com primer a les adhesions de totes les associacions que s'interessen pel futur de la nostra llengua.
- ↑ Citem a partir de l'esmenatada comunicació sobre «La “Proposta per una normativizzazione del catalano di Alghero”», posteriorment ampliada, traduïda al català i publicada dins J. ARMANGUÉ, «Un registre oficial per al català de l'Alguer (1999)», dins Estudis catalans a Sardenya (Càller 1999).
- ↑ La carta acabava així: «Naturalment, això serà possible tan sols si s'obté el consens d'un número representatiu d'entitats alguereses. Per tant, prèvia a la reunió constitutiva, convoquem una primera trobada, de caràcter consultiu, per al mes de desembre de 1998. Per a aquesta ocasió, se demana que totes les associacions interessades al projecte proposin els noms de dos delegats i, si és oportú, les condicions necessàries per a l'assistència a l'acte. En base a les necessitats dels participants, seran fixats i tempestivament notificats el lloc i la data de la primera reunió».
