firmat per la Universitat de les Illes Balears, posteriorment presentat a la consideració de la Secció Filològica i publicat amb la sanció favorable de l'IEC.[1]
La proposta de treballar en l'elaboració d'un Model de llengua per a l'escola, model que en un segon moment s'hauria pogut consensuar, fou ben rebuda entre els assistents al debat conclusiu de les Jornades. Tot seguit, la Plataforma algueresa de cultura catalana, considerant que amb aquests actes culminava el procés en el qual s'havia proposat d'intervenir, decidí d'abandonar la seva activitat d'animació cultural en el sector de la normativització de l'alguerès, tot deixant ens mans dels especialistes, tant lligats a la Secció Filològica de l'IEC com externs, la continuïtat dels treballs. Al capdavall, després de vuit anys de treballs, s'havia aconseguit allò que el nucli originari d'aquell Grup de ciutadans algueresos s'havia proposat: contribuir, a través d'un moviment de base espontàniament constituït, a la recuperació d'un diàleg entre el moviment associatiu alguerès i l'Institut d'Estudis Catalans a favor de la normativització de la llengua comuna. Un cop bastit aquest pont, va semblar convenient que el travessessin estructures qualificades.
- ↑ Tal com consta al frontispici del llibre, es tracta d'un «Document revisat per la Comissió d'Assessorament Tecnicolingüístic del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears i amb el vistiplau de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans»; A.I. ALOMAR A.I. – J. MELIÀ, Proposta de model de llengua per a l'escola de les illes Balears (Mallorca 1999).
