Pàgina:Represa i exercici de la consciència lingüística a l'Alguer (ss.XVIII-XX).djvu/78

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

 Senyor,
 Per indicació del president de l'Institut d'Estudis Catalans, em plau respondre a la vostra de 1 de gener, en la qual demanàveu a aquesta institució que «treballi activament per fer possible que el Model local de transició sigui discutit a la Consulta local algueresa i, si convé, modificat i aprovat sense ambigüitats».
 L'IEC, com vós sabeu, és una institució científica i acadèmica, amb competència en l'establiment de la normativa lingüística comuna, la qual competència ha estat reconeguda formalment pel Municipi de l'Alguer mitjançant la signatura d'un conveni marc el 1998. En aquesta condició, l'IEC, a través de la seva Secció Filològica, pot pronunciar-se sobre qualsevol proposta normativa que li sigui sotmesa, i així ho va fer en relació amb el document que li fou tramès el maig de 1993 pel Grup per a la normativització de l'alguerès. Entenc que no li competeix, en canvi, intervenir en afers de política local, com és la convocatòria de la Consulta local per a la llengua i la cultura, marcant a més quin ha de ser el procés del seu treball. Confio que comprendreu que la nostra intervenció davant les autoritats competents s'ha de limitar a demanar que promoguin activament la recuperació de la llengua catalana i l'adopció d'uns criteris lingüístics que comptin amb la màxima acceptació per part de la societat algueresa i que respectin la unitat de la llengua estàndard. Sens dubte, el document sobre el Model local de transició pot ser una aportació a tenir en compte per a l'adopció d'aquests criteris, en els quals convé que tinguin cabuda diferents registres, des de les modalitats més pròximes a la parla –que són probablement les indicades per a l'ensenyament primari i les comunicacions locals– fins a les més acostades al català estàndard general, que han de fer possible la comunicació supralocal i l'alta cultura.
 Fa poc que la Universitat de les Illes Balears va elaborar un Model de llengua per a l'escola, que va presentar a la consideració de la Secció Filològica i ha estat publicat amb la sanció favorable de l'IEC. L'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana té en curs un projecte semblant, referit al sistema educatiu valencià, que també serà presentat a la Secció Filològica. En cap cas, però, aquestes iniciatives no impliquen una substitució de la normativa que és comuna arreu del territori. És possible que aquest sigui també un tipus de col·laboració viable per al català de l'Alguer.[1]

 Seguint una tradició que arrenca de l'any 1990, en què l'IEC efectuà una visita oficial a Eivissa i Formentera, on celebrà la primera d'una sèrie de Jornades de la Secció Filològica, el 15 d'octubre de 1999 aquesta Secció de l'IEC decidí de celebrar les Jornades de l'any 2000 a l'Alguer. A la lletra amb què diverses associacions locals foren convidades a participar en l'acte, el President de la Secció Filològica aclaria:

 Cal veure aquesta iniciativa com una forma de desplegament del conveni que l'IEC i el municipi de l'Alguer signaren el 1998.

 Les Jornades de la Secció Filològica a l'Alguer foren celebrades els dies 2 i 3 de juny de 2000.[2] Durant l'acte foren intensament tractades temàtiques relatives al procés d'estandardització i de normalització lingüística a l'Alguer. Això va permetre que durant el debat de conclusió (3 de juny) fossin recordats, entre d'altres, els treballs del Grup per a la Normativització de l'Alguerès i de la Plataforma algueresa de cultura catalana. L'esperit del Model local de transició fou ulteriorment debatut. Ens interessa destacar que el President de la Secció Filològica, tal com ja havia fet en la carta del 20 de març, insistí en la conveniència que hom elaborés, des de l'Alguer, un treball en la línia del Model de llengua per a l'escola

  1. A partir d'aquest punt, la carta continuava amb referències al futur immediat: «Espero que tindrem ocasió de tractar d'aquests assumptes en la visita a l'Alguer que la Secció Filològica té programada per als primers dies de juny. Si tenim en compte que el «Model local de transició» es refereix tan sols a aspectes de morfologia algueresa, podria ser especialment útil que fos complementat amb orientacions relatives al lèxic. Precisament, la Secció Filològica prepara, com a continuació de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, el fascicle relatiu al lèxic i aquesta podria ser, doncs, una bona ocasió per a fer convergir l'aportació algueresa amb els treballs de la Secció».
  2. Jornades de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans a l'Alguer (2 i 3 de juny de 2000), ed. Joan A. ANGENTER (Barcelona – L'Alguer, 2001).