De obras catalanas no ne coneixem que pocas, donadas d'en Toda a la Biblioteca Municipal de'qui; en la qual biblioteca, per güidar-nos en l'ortografia, havem trobat una gramàtica molt antiga y petita, contenent solament las parts gramaticals, pocas régulas de sintaxis y la pronúncia.[1]
Presto enviarem altras notas de folklore que ara estem preparant y del que, més que altro, se'n ocupa l'amich Clavellet.
Especialment tengaríam lo gust de conèixer també lo Reglament de aqueix benemèrit «Centre [Excursionista de Catalunya]».
Ara pirmíti-me que li parli de cosas que nos reguàrda[n] també.
En la mia primera lletra (‘carta') directa al il·lustríssim S. D. Picó y Campamar, president del «Centre [Excursionista de Catalunya]», demanava algunas explicacions adamunt de l'existència de certas formas y construccions novas del nostro dialecto; al que no he tengut resposta si no en part, y de vostè, això és admunt [sic] del so del «e» y del «o» àtonos. És ver, però, que vostè, tant bo y gentil, m'ha proposat de posar-me en corrispondència directa am'un sacerdot de las Balears, persona molt colta, y del qual jo hauria pogut tendre lo que desitjava; ma de aquest no he ricivit may alguna carta. Diu vostè que serà millor que li escrivi jo?
En los jornals italians estich seguint tot lo moviment rivolucionari de Catalunya, los invincibles fills de la qual demanen, ara apertament, los drets que lis hi pertinen.[2] Aqueix moviment ha destat[3] en gran part un encredible entusiasmo en tots, però se deplóran, en part, alguns fets de sanch de la moltitut furenta. Ma, per què no se posa hu assenat[4] a capo d'ella y la güida[5] a la meta desitjada sensa espargiment de sanch? Amich car, qui és güida del pòpul català? Y vosaltros del «Centre [Excursionista de Catalunya]» no podeu arés?
Esperem, donchs, que lo cel dongui o en una manera o en l'altra als heroichs fills de Catalunya y nostros germans la victòria que espéran y que se mereixen per la sancta causa de la llibertat de la pàtria estimada. A los vots de tots vostès nos unim nos altros també am a tot lo cor y l'entusiasmo de veros fills de Catalunya.
Havem escrit a vostè com aquell que se ha pres molta cura de nosaltros y a qui regraciem de tot cor. No per això sem manco (‘menos') grats al il·lustríssim president y als estimats socis (y, are, nostros consocis) del «Centre [Excursionista de Catalunya]» que, ansis, regraciem també ugualment com aquellos que varen acceptar desseguida la proposta de vostè en nostro favor, y a qui vostè saludarà per nosaltros.
6. Antoni CIUFFO, 8.IV.1902
He recivit de mossèn Alcover exemplars de la sua Lletra de Convit y bolletins del Diccionari. Esperem que també a l'Alguer se fassi calqui cosa per aquesta magna obra. Ara estem recollint las rondallas algueresas. Nos farían un gran favor si nos enviessin l'últim Botlletí del «Centro [Excursionista de Catalunya]».
7. Joan PAIS, 18.VI.1902
Avant de ahir he enviat a vostè una tarjeta am al panorama de l'Alguer, en la qual li diheva que, en una mia lletra, li hauria respost relativament a la Gramàtica algueresa. Havia empromès, és ver, d'enviar-li las singulars parts de aqueixa gramàtica; ma no l'he fet perquè esperava de fer-li tendre tot'en una. La Gramàtica és compilada ja, y li tengaria d'enviar; ma no'l puch encara, primer que vostè no m'hagi dat lo sou parèixer damunt de l'ortografia que jo deuria adoptar en ella, en cambi de la qu'he adoptat y qu'és la de la qual me serveix en aquesta lletra.
P.S.
Se recorda? Fa alguns mesos li he escrit enviant-li vàrias poesias, que però tenían poch de bo; no n'he sabut arés. Ha ricivit? Al mateix temps he escrit al «Centro [Excursionista de Catalunya]» perquè m'enviessi un Regulament: silenci...!
8. Joan PAIS, 10.VII.1902
