Gràcias sense fi de tota la sua bondat y gentilesa en m'escriure las duas caríssimas lletras y en enviar-me, de més del Regulament y del sou discurs,[1] també la Gramàtica de la llengua catalana.[2]
De las primeras lletras que vostè, gentilment, m'ha escrit, m'he pogut formar un exacto concepte de la bondat infinita y de la immensa cortesia de vostè y dels catalans en general. La corrispondència am a vostè y am als altros bons catalans, entre'ls quals lo molt benvolgut amich y senyor D. Martí y Julià, m'ha confirmat en la mia opinió.
Tant lo Regulament que la còpia del sou discurs he dat a l'amich comú Antoni Ciuffo, ‘l qual se troba, ara, malalt y me prega de saludar tant a vostè y rengraciar-lo de tanta gentilesa y cortesia. La còpia que vostè m'envià perquè la ofrissi a la Biblioteca Comunal, jaquè aquesta és sempre tancada y'l Municipi no se cura de obrir-la may, jo entengueria millor de donar-la a la biblioteca gimnasial, qu'és molt freqüentada dels estudiants. Noti també que aquesta biblioteca és estada emplantada enguany del meteix professor Borrello, jove inteligentíssim y amantíssim de la coltura intelectual dels joves. Què me diu vostè de fer?
9. Joan PAIS, 29.VII.1902
Lo sou llonch silenci ja me feva timir[3] que la mia lletra no li fossi pervinguda, quant riciv una lletra del caríssim amich D. Martí y Julià, en la qual lo gentil i infaticable director de La Renaixensa me dava a conèixer de haver ricivit lo billet que li havia enviat per medi de vostè. He pensat alhora[4] que moltas ocupacions li haurían impedit de me respondre. Y só cert que, quant li serà concidit un momento de temps, lo primer pensament corrirà al amich llunyà, que am'ànsia indescrivible espera de vostè notícias y consells. Si, però, li faltessi'l temps, no estigui pensamentós per a mi: jo sé beníssim que són molts los càrrechs que desempenya am a conscència y, per això, no me'n llament, no obstant lo gran plahier de entendre la veu sua de pare afectuós y de germà car també per escrit.
Permíti-me que li rinovi los meus elogis y los del professor[5] per lo simpàtic discurs, admirable tant del lau literari que del lau scientífich.
Què ne diu, vostè, de tot lo que li he escrit entorn a la nostra llengua? Si me respon, lo prech del més fondo del cor, de no olvidar aqueixa part, qu'és objecte de la mia vida. Y també de me diure a qual biblioteca tench de donar lo sou discurs, sent la del Comú sempre tancada. Com li he dit en l'última mia, seria molt millor que lo donguessi a la del gimnasi.
10. Joan PAIS, 4.VIII.1902
Sempre que té un poc de temps, dóngui-me notícias, perquè me fa molt gran plahier lo recivir una lletra de vostès. Sé beníssim que a vostè seria molt més car lo veure la «famosa gramàtica» del dialecto alguerès que lo recivir lletras (que són solament paraulas). Ma tengui un poch de pacència, que entre poch la tenguerà sense dúbio («dubte», nosaltros no'l tenim!).
11. Joan PAIS, 22.VIII.1902
L'exemplar del sou genial discurs, ja que vostè me'n dóna ampla mà, lo dongueré[6] en sou nom a la biblioteca gimnasial, que és la sola que se té oberta, però durant las llicions. Ara està tancada perquè sem en temps de vacàncias.
Estich buscant un poch de material folklòrich per vostè. Serà cert poca roba, perquè «lo bo y'l millor» (com nosaltros diem; hi és en català?) li ha ja enviat l'amich dilectíssim Antoni Ciuffo. Si ha publicat arrès de folklore, miri si me pot enviar calqui exemplar, perquè só molt amant també (y no poch) de lligir-ne, especialment essent treball sou, per qui jo senteix l'afecto y l'estima més gran de mestre, de pare, de germà, de amich que vostè és per a mi.
Lo veig, de fet, que vostè no deixa ninguna lletra dels amichs sense resposta. No sol: y que també la resposta no se fa tant esperar; ansis,[7] a honor del ver, arriba més lego del que se pot creure.
Com vostè sap ja, he ricivit tot, y ne'l rengracieig[8] de tot cor. Gràcias mil per l'ampla mà que ma dóna en rivolgir-me[9] a vostè per tots los meus dúbios. És tanta gran la bondat y'ls alts sentiments que jo reconeix ja en vostè, y així alta l'estima que de vostè tench, que no dubitaré may de me revolgir a vostè més que un altro, sempre que tengueré menester de l'obra sua. Vostè, però, lo prech am a tota
- ↑ Es tracta de: Novel·lística popular Discurs presidencial llegit en la sessió inaugural del any 1902 (Barcelona 1902) [= Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núms. 88 i 89].
- ↑ Es refereix a Jaume NONELL Y MAS, Gramática de la Llenga Catalana cit.
- ↑ feva timir: ‘feia témer'.
- ↑ alhora: ‘llavors'.
- ↑ Referència a l'amic Luigi Borrello.
- ↑ dongueré: ‘donaré'.
- ↑ ansis: ‘ans, ‘al contrari'.
- ↑ ne'l rengracieig: ‘el regracio d'això'.
- ↑ rivolgirme: ‘adreçar-me'.
