La gramàtica algueresa que vostè espera de lligir am a tanta gusto no l'he tocada més, perquè m'és estat absolutament empossible, tenint de fer moltas altras cosas més vitals. No tengui dúbio (‘dubte'), però, vostè, que apenas serà acabada (y esper que no passarà assay (‘molt') temps), vostè la poguerà (‘podrà') tendre. No és cert per mandronia (tenen vostès aquesta paraula, que vol diure ‘peresa'?), ma per mancància (‘falta') absoluta de temps, que no he continuat la compilació de la gramàtica que me està tant al cor. He pensat de fer una cosa no molt estesa, ansis (‘antes'), per are vull fer un treball breve, ma sugós; això és, una gramatiqueta tot régulas y poquíssims exemples, tot brevement, ma clarament exprimit. Y això lo fas perquè, volguent-la jo publicar primer en Sardenya y no tenint jo moltas monedas, tench de fer en manera de espendre[1] més poch que me serà possible. Y també un motivo que me espinyi a publicar-la en Sardenya és aquest: que desitj que la primera edició sia en italià. Y dich això perquè vull qu'els italians que vénen a l'Alguer puguin tendre una gramàtica am a la qual lis hi sia fàcil comprendre y parlar la nostra llengua. Què ne diu, vostè, senyor D. Rossendo?
Vostè me diu, tra (‘entre') las altras cosas, que tengueria (‘tindria') molt plaier en arahonar am a calqui alguerès. Cosa vol? Barcos algueresos a Barcelona ni hi vénen[2] difícilment: calqui u ni hi va a Marseille y, rarament, en las Balears (Ciutadela, Palmas, ecc.). Ma no dúbiti que si sé que ni hi vengueran a Barcelona, jo l'advertiré lego meteix.
Antoni Ciuffo, del qual vostè me demana notícias, are viu a Sàssar am a la famíglia y fa'l tipògraf. Un pecat de inteligència que faria moltís[sim] si fossi cultivada! Ara ha fet un estudi sobre l'influència del dialecto sardo damunt del llenguatje alguerès y, demés, ha comensat un poema sobre la conqüista de la casa de Aragó en Sardenya.
Y finalment comens a li dar la llista dels que éran al «Centre [Excursionista de Catalunya]» y viun encare: Antoni Adami, Miquel Pretto Bruno (que, però, no és a l'Alguer, y no sé si és a Torí o a Roma), Miquel Ugo y Joan Vitelli, que viu a Roma. Esteve Bolasco y Joseph Franch són morts.
16. Joan PAIS, 16.XI.1906
Finalment li envich calqui cosa de folklore alguerès. Excusi, però, si és massa poca cosa. Això és per ara. De tant en tant ni li faré trende (‘tenir') un poch, sempre que las mias imensas ocupacions me'l pirmitiran.
Com vostè veu, l'estil de aquesta lletra és assay diverso de aquell de las altras que fins a avuy li he enviat; y això perquè desig que vostè també tengui un'idea exacta de l'alguerès moderno. Jo escrich, donchs, com nosaltros parlem. Fas notar, però, que la grafia és catalana. En quant, després, a las régulas de pronúncia, vostè las poguerà lligir en lo pròxim número de la Catalonia, al qual jornal he enviat un artícul riguardant las principals régulas de pronúncia algueresa.[3] Nel cas que no venguessi publicat en lo predit jornal, jo lis hi faré conèixer a vostè en una pròsima lletra. Per ara, donques, li donch un poch de material folklòrich, pregant-lo de me diure si lo que li envich en aquest propòsit li és estat ja enviat de Palomba, de manera que jo me pugui regolar y no envigui cosas supèrfluas. M'espiech (‘m'explico')? Desitjaria també que vostè me diguessi si las rondallas, los proverbis y las oracions que li envich existin encara en català o si existían un temps.
No tanch aquesta lletra sense li diure que he ricivit (‘rebut') la lletra que vostè ha tengut la bontat de m'enviar y de la qual lo rengracieig assay. En quant a la demana (‘pregunta') que vostè me fa al riguart de[4] l'alguerès parlat de Ciuffo y de Palomba, li diuré que, de'ls dos, sense dúbiu (‘dubte') Palomba parla un llenguatge que s'acosta de més al del pòpul y que Ciuffo usa assay formas sardas y, més que tot, catalanas, perquè més aprofondit en aqueixa llengua. He dit que Palomba parla un llenguatge que s'acosta al del pòpul y no he dit que parla pròpriu lo llenguatge del pòpul, perquè ell, essent mestre d'escola y tenint, per consegüència, de parlar quasi sempre en italià, olvida las paraulas del pòpul que són encare en ús y se serveix de paraulas italianas algueresitzadas.
Perdoni si l'he enfadat am a las txàtxaras[5] mias. Cosa vol? Cada u té la predileció per una cosa y, sense se abitjar,[6] hi cau en qualunque manera hagi començat el discurs. És ver?
Tornem, donchs, al folklore alguerès. Forsis hi trobarà poch de bo, perquè lo millor s'és perdut o, per diure més bé, los que astujàvan am a cura y amor las tradicions dels nostros bisayos (‘besavis'?) són tots morts. Jo, però, no deixaré de ne buscar més que serà possible en tots los rucons (‘recons') de la mia çuitat (‘ciutat') per fer plahier a vostè, perquè'l mereix, y també per la mia estimada Catalunya.
Olvidava de li diure que també las cansons populars que ara se càntan són o italianas o sardas o de calqui dialecto italià. Las algueresas se recòrdan apenas. Jo (se pronuncia «io» y no «gio») faré, però, el possible de ne buscar calqui una. Apenas tengueré un mamento de temps musicaré jo meteix poesias de amichs meus y lis hi enviaré.
