17. Joan PAIS, 10.XII.1906
He ricivit la sua lletra, que li tench assay agrahida per las enformacions y'ls consells que en ella me dóna relativament a la gramàtica; consells que posaré en pràtica, perquè també són conforme al meu modo de veure.
Nosaltros (és un fer curiós!) tenim lo vocàbul «catarà» am al qual designem una espècie de «escarabajo». La tenen en Catalunya, aquesta paraula, y com l'escriun?
Com veu, li envich un altro poch de proverbis y un'altra rondalla. Si tench temps, li uniré també la música de certas cansons populars; si no, això lo faré quant primer.
Crech oportú de fer-li observar encare, a propòsit de la grafia de adoptar-se en una gramàtica algueresa, que aquest'última és feta perquè lo poble coneixi son llenguatge y perquè per medi d'ell pugui conèixer la llengua mare. Y també perquè los estrangers, això és los de las altras comarcas que vénen a viure a l'Alguer, puguin apendre lo nostro dialecte més fàcilment.
18. Joan PAIS, 16.V.1907
He rebut una targeta en la qual vostè me dieva que me hauria escrit a propòsit de l'article del qual li havia parlat en una mia carta. No havent més sabut res de Barcelona, he pensat de publicar-lo en Sardenya, y jo li ja enviat [sic] un número del periòdich hont és estat publicat. Esper que l'hagi rebut. Per medi del meteix senyor professor Veruda, complàgui-se de me respondre en propòsit.
No he sabut més res de Ciuffo. Qui cosa fa?
Se publica encare aquell periòdich Lo llibre català? Si ha rebut lo diari que li he enviat, hont és estat publicat lo sobredit article, complàgui-se de traduir-lo en català y de fer-lo ensertar[1] en un periòdich qualsesia de Barcelona.
19. Joan PAIS, 15.VIII.1907
Vostè diurà que jo só come «fruyta rara», que me fas veure cada tant,[2] y no té tort. Si, però, vostè poguessi veure qualas y de qual espècie són las causas que me impedeixen d'escriure als bons amichs, se persuadiria que un poch de rahó jo la tench.
En una targeta que m'és pervinguda a Sàsser vostè me convidava a escriure una carta a l'«Assamblea Regionalista Valenciana» en nom de la «Palmavera». Mes, com que aquesta no existeix més gràcias a l'activitat d'en Ramon Clavellet y a la generositat d'en Joan Palomba, per això jo no he dirigit res.[3]
He sabut que Palomba ha portat de Barcelona una bella colecció de obras catalanas, que ell ha cregut bé de se tendre en casa pròpria, impedint així a tots els bon[s] algueresos que desítjan viure de la vida espiritual de Catalunya de tindre un sol llibre català. Exceptuats los que jo he rebuts de vostè y de calqui altro bon català, y que jo he fet circular y en part he regalat també, ningun altre llibre català ha tingut la fortuna d'ésser llegit dels amadors de la literatura catalana. ¿Perquè, donchs, no se impon al Palomba de cidir-los almenys a la Biblioteca Comunal si ell no se troba en condicions de tindre biblioteca a part? És una llàstima que tants bons llibres estiguin amagats, quant hi ha tan menester d'ells!
Pochs dias fa és vingut a l'Alguer lo professor en Rubió y Lluch, crech amb el fill.[4] Jo hauria tingut molt gust del veure y de parlar-li, però el senyor Palomba s'ha fet dever de no li diure ni manco que jo existia...! Jo l'he sabut quant el professor se n'era ja partit.
20. Joan PAIS, 15.XI.1907
Responch un poch massa tardivament a l'última sua preuada del 23 setembre. Y cregui que ne só molt desplagut, encare que no sigui estat per culpa mia. En fet,[5] luego que he rebut la sua carta me só fet el dever d'escriure desseguida al alcalde de Iglésias (no conexent jo a ningú en aquella ciutat), demanant-li si hi hagués res respecte al Comte Arnau d'Urg o Durg; mes aquell senyor síndich no m'ha dignat ni de resposta! Timint que la carta se fos perduda, vaig replicar, ma envà. Allavors he establert de aguardar fins que jo seria vingut a Sàssar, en l'esperància de trobar aquí calquiú que tinguessi conexèncias a Villa Iglésias.
- ↑ ensertar: ‘inserir'.
- ↑ cada tant: ‘de tant en tant'.
- ↑ Cal suposar que aquesta frase fou escrita amb un cert to irònic: l'«activitat» de R. Clavellet es podria referir a l'excés de protagonisme que J. Pais endevinava en el seu amic, un cop establert a Barcelona; i la «generositat» de J. Palomba a les tensions naixudes com a conseqüència de la publicació de la sua gramàtica abans de la de J. Pais.
- ↑ Antoni Rubió i Lluch i el seu fill Jordi, efectivament, van ser a l'Alguer durant els primers dies del mes d'agost de 1907.
- ↑ En fet: ‘En efecte'.
