[Traducció catalana de: DEGIORGIO [sic], Grammatica algherese. Fonologia (Biblioteca Municipal de l'Alguer, fons Scanu, sense col·locació).]
Segueixo l'exemple de l'assaig de Grammatica del dialetto alguerese odierno de Giovanni Palomba.[1] El primer pas en un camí mai fressat mereix encoratjament i no s'han d'estalviar elogis envers l'autor. Però els primers passos són incerts, especialment quan manca un guia segur: i no hi ha dubte que aquest guia no fou el professor Venanzio Todesco, perquè els seus consells no sempre van ser feliços, i fins i tot dubto que tingués prou autoritat per a donar-ne.
El professor Todesco, d'altra banda, va ser despietat amb «l'estimadíssim amic»,[2] perquè no es va estar de difondre que el treball de Palomba ha de ser considerat com una d'aquelles recerques dialectològiques dutes a terme per persones enamorades de llur poble i de llur dialecte matern, «però sense preparació pel que fa a la serietat del mètode científic».
Però no tot en l'obra de Palomba, afegeix el mal conseller, no tot ha de ser inclòs en aquella categoria acientífica: «s'hi nota una certa influència dels nous sistemes científics, si més no pel que fa a l'ús de certs signes per representar els sons que no compten amb un equivalent a les principals llengües neollatines, o bé que hi són representats de manera diferent».
Ara bé, això són coses que es poden dir seriosament? Pot ser que existeixi encara algú que ignori la descencència directa de l'alguerès de la llengua catalana? Però quins, quins sons del dialecte alguerès no es poden representar amb els mateixos signes amb què són representats els de la llengua catalana? Em sembla somiar. És cert que al dialecte alguerès hi han penetrat no pocs neologismes presos del sard i de l'italià; però aquests neologismes s'han adaptat a la pronúncia pròpia d'una glotis algueresa. Per tant, tot i que a l'alguerès hi ha paraules noves, no hi ha sons nous, i ningú no podrà provar el contrari. I que no hi ha sons nous ho demostra el mateix autor on exposa els signes convencionals presos en préstec dels glotòlegs. Morosi[3] i Guarnerio[4] treballaven amb un objectiu científic i, per tant, es comprèn la raó per la qual tots dos van recórrer als signes convencionals. Però si haguessin volgut establir una gramàtica amb finalitats pràctiques, per al poble, haurien evitat de recórrer als famosos signes i haurien escrit tal com demana l´ús del poble. Podríeu imaginar-vos els reculls populars de Porta, de Belli, de Meli, etc., i encara les cançons napolitanes, editats segons els preceptes de la glotologia? N'hi hauria per riure.
I de la mateixa manera com, a l'hora d'escriure, els sons dels diversos dialectes italians es representen, fins allà on és possible, tal com es representen els sons de la llengua italiana, estic convençut que per escriure en alguerès no hem d'abandonar l'ortografia catalana. Però ve't aquí què ens diu el professor Todesco: el llibre de Paloma «no té objectius científics, ni hauria pogut tenir-ne després del treball de Morosi i després de l'altre, molt més acurat, de Guarnerio, però indirectament l'autor ha aconseguit aquest objectiu, perquè amb la present Gramàtica, d'una banda, i d'altra banda amb el ric recull lèxic que vol lliurar-nos en breu temps,[5] s'haurà fixat de manera segura la situació actual del dialecte alguerès».[6]
A això hem de respondre que malgrat els treballs de Morosi i de Guarnerio, sens dubte de gran valor, mai no es podrà impedir que els científics duguin a terme ulteriors estudis sobre el dialecte alguerès; i que el fet que l'autor hagi aconseguit indirectament un objectiu científic, recollint elements per als estudisos, no vol dir que no es pogués proposar –com se'l proposava– un objectiu directe, però no científic sinó pràctic: el de presentar als seus conciutadans un recull sistemàtic de les normes que governen llur parla; objectiu d'allò més noble i altament educatiu per al poble, que al seu dialecte ha de sentir-hi bategar el seu pensament i l'ànima pròpia. I si el dialecte alguerès és destinat a transformar-se per influència del sard i de l'italià, no ha de mancar l'esforç de qui, encara que sigui amb poques esperances, vulgui retardar la seva desaparició. Això és el que hauria hagut de dir l'autor al padrí del seu treball: que els estudis glotològics, tot i es mereixen el màxim respecte, no tenen cap influència damunt del poble; són peces de museu i no instruments de vida. Feu que els nens algueresos, al costat
- ↑ «Sassari, Tip. Montorsi – 1906» [nota de l'autor].
- ↑ Todesco emprava aquesta expressió a la seva presentació de la Grammatica de Palomba: «Ho accettato soltanto di unire il mio nome a quello dell'amico carissimo che compilò il presente lavoro»; veg. V. TODESCO, Grammatica della lingua catalana cit., pàg. III.
- ↑ «Miscellanea en onore de N. Caix e Ugo Canello, Suc. Le Monnier, 1886» [nota de l'autor].
- ↑ «Arch. glott. IX» [nota de l'autor].
- ↑ Es tracta del Lessico. Raccolta dei nomi più usati, avui encara inèdit, un extens recull de mots algueresos agrupats per camps semàntics i amb la seva correspondència catalana i italiana, l'original manuscrit del qual és actualment introbable, per bé que se'n coneixen versions fotocopiades.
- ↑ V. TODESCO, Grammatica della lingua catalana cit, pàgs. III-IV.
