de la italiana, estudiïn la gramàtica del seu dialecte; feu que aquesta relíquia dels nostres avantpassats continuï resistint a les injúries del temps i us haureu fet mereixedors del vostre poble nadiu.
Sentint-me parlar d'injúria del temps els científics deuen arrufar el nas. Sí, ja ho sabem, que les llengües no moren sinó que es transformen; sabem que no hi ha llengües boniques i llengües lletges. Però, no hem de conservar la puresa del nostre idioma? No hem d'evitar aquella transformació que se sol anomenar decadència?
Pel que fa al professor Todesco, hem d'assenyalar que es contradiu al seu prefaci. Inicialment afirma que Palomba, després dels estudis de Guarnerio i de Morosi, no podia fer un treball científic; poques ratlles més avall diu que «en un sol ventenni s'han anat introduint alteracions fonètiques i morfològiques i que el lèxic es transforma contínuament».[1] I amb totes aquestes alteracions fonètico-morfològiques i lèxiques no creu que Palomba podia completar, si més no, l'obra de Morosi i de Guarnerio!
Palomba, a més, al seu avís al lector es refereix a les dificultats que ha hagut de superar al seu treball, treball que li agraïm.[2] Ofereix la seva obra «als algueresos que vulguin conèixer l'estructura del seu dialecte», i això és ben poc: jo voldria, en canvi, que la gramàtica servís als algueresos per aprendre a parlar, llegir i escriure correctament el seu dialecte. L'ofereix a tots els que es dediquen a la glotologia, i això està bé, amb tal que l'utilitzin amb una mica de precaució i no facin sempre bons per a l'alguerès els despropòsits de persones que potser ni tan sols no són alguereses, de manera que és assenyat estar-hi atents. L'ofereix, finalment, als catalans, als quals –ai!– els sabrà greu veure un català de nova mena, escrit en una forma que els és ben estranya. Què diran, per exemple, en veure que Palomba escriu el so gn amb ñ, o sigui amb el diacrític espanyol, en comptes de fer-ho amb la forma estretament catalana ny? Que potser es tracta d'un nou so?
Per tant, que Palomba no estigui massa agraït al professor Todesco pels consells que n'ha rebut. Hauria estat veritablement millor que mai no hagués coincidit amb l'estudiós de llengües neollatines, que no ha sabut fer res més que repetir-li les cosetes apreses a la Universitat. I mentrestant, els nostres conciutadans encara no hauran après ni a llegir ni a escriure el seu dialecte. És aquest, el resultat que es volia obtenir?
Faré jo també, doncs, la meva temptativa. El meu objectiu serà el que Palomba, sens dubte, s'havia proposat inicialment i que en acabat va abandonar per culpa d'un mal conseller: fer una gramàtica de l'alguerès actual, comparant-lo amb el català. Conèixer l'alguerès és bo, però és molt millor conèixer-lo de manera que no es perdi el record de la llengua materna. Aïllar el nostre dialecte com una cosa autosuficient és com embolcallar-lo a la mortalla per donar-li honrosa sepultura, és com separar una planta de les seves arrels vitals. Aquest acte parricida no el durà a terme qui ha treballat sempre amb la intenció de revitalitzar el nostre dolç idioma, tot portant-lo altre cop als seus orígens.
Al present treball em proposo de seguir, traduint-ne gran part, la Gramática de la llengua catalana de Jaume Nonell i Mas (segona edició, Barcelona, Llibreria d'Alvar Verdaguer – 1906), feta amb mètode científic i més raonada que les altres que he consultat. Això no m'impedirà, però, de citar sempre que convingui les següents:
1) D. Joseph Pau Ballot y Torres – Barcelona. Imprenta de Joan Francisco Piferrer – 1815.[3]
2) Gramatica de la lengua catalana, por D. A. de Bofarull y D. A. Blanch – Barcelona – Salvat y Compª.[4]
3) Abregé de Grammaire catalane – R. Foulché-Delbosc – Barcelone – Imprimerie et Librairie «L'Avenç» – 1902.
PRIMERA PART. FONOLOGIA
La fonologia és la part de la gramàtica que estudia els sons elementals de la paraula. Estudiarem:
a) el nombre i el valor d'aquests sons;
b) la distinció dels que es poden confondre entre ells;
c) la tonicitat dels sons vocàlics;
d) llur representació gràfica.
La fonètica tracta del primer tema, l'ortologia del segon, la prosòdia del tercer i l'ortografia del quart.
- ↑ Ibid., pàg. IV.
- ↑ «Molte furono le difficoltà che dovetti superare e di qui i difetti che si potranno riscontrare nel mio lavoro. Tuttavia credo di non aver fatto cosa inutile specialmente per gli algheresi che si volessero render conto della struttura del loro dialetto e per coloro che si dedicano alla dialettologia. Anche ai Catalani, il cui idioma suona più o meno modificato sulla bocca del popolo algherese non sarà inutile nè sgradito il mio lavoro»; Giovanni PALOMBA, Grammatica del dialetto algherese odierno cit., pàg. V).
- ↑ Joseph Pau BALLOT Y TORRES, Gramatica y apologia de la llengua cathalana (Barcelona: Joan Francisco Piferrer, [1815]).
- ↑ A. DE BOFARULL – A. BLANCH, Gramatica de la Lengua Catalana (Barcelona: Espasa Hermanos, Editores, 1867).
