Pàgina:Romeu i Julieta (1923).djvu/93

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.




ESCENA III. — Cel·la de Fra Llorenç



Fra Llorenç

   Ja pots eixir, Romeu; deixa't de témer:
l'aflicció s'ha prendat de ta persona,
i ets en nuviatge amb la dissort.

Romeu

    Bon pare,
quines noves teniu? Què sentencia
el Príncep? Quin dolor tinc a la vora
i que encar no conec?

Fra Llorenç

    Prou bé coneixes,
fill meu, la companyia de la pena:
prou he sabut ço que disposa el Príncep.

Romeu

   I què menys que de mort son ban pot ésser?

Fra Llorenç

   És més gentil el que ha dictat sa boca:
no et mata el cos, fill meu; sols te'l desterra.

Romeu

   Exili? digues «mort», sigues benigne;
car l'exili té cara més horrible
que la mort: i l'exili no el nomenis.

Fra Llorenç

   Des d'ara se't desterra de Verona:
sigues pacient, que el món és gran i ample.