Vés al contingut

Pàgina:Romeu i Julieta (1923).djvu/93

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.




ESCENA III. — Cel·la de Fra Llorenç



Fra Llorenç

 Ja pots eixir, Romeu; deixa't de témer:

l'aflicció s'ha prendat de ta persona,
i ets en nuviatge amb la dissort.

Romeu

Bon pare,

quines noves teniu? Què sentencia
el Príncep? Quin dolor tinc a la vora
i que encar no conec?

Fra Llorenç

Prou bé coneixes,

fill meu, la companyia de la pena:
prou he sabut ço que disposa el Príncep.

Romeu

 I què menys que de mort son ban pot ésser?

Fra Llorenç

 És més gentil el que ha dictat sa boca:

no et mata el cos, fill meu; sols te'l desterra.

Romeu

 Exili? digues «mort», sigues benigne;

car l'exili té cara més horrible
que la mort: i l'exili no el nomenis.

Fra Llorenç

 Des d'ara se't desterra de Verona:

sigues pacient, que el món és gran i ample.