Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/117

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ció de la llet, extrets de carns, fabricació de adobs, etc.

 Que això suposaría la construcció de grans cabanyes pera dipòsit d'herba, de grans corrals pera'l bestiar, moltes habitacions pera'l personal que deuría ser numerós y part d'ell molt instruhit y fins tècnich, y per lo tant una gran acumulació de capital; ¿quin dubte te? Però es això lo que se'n diu agricultura, es això lo que se'n diu cria de bestiar, es això lo que se'n diu esplotació de la terra.

 —¡Válgam Sant Eudalt gloriós! —feya don Eudalt posantse les mans al cap;— ¡y quín modo de fantasiar! Se coneix que vostè es jove. Vostè faría com l'heureu de Rodés, que va venir fet un sabi de no se quína escola de Perpinyá y, tot fent innovacions, si no li prenen dels dits, aviat hauría fet net del patrimoui.

 —Fets aislats res proban. Ademés, dech advertirli que tot lo qu'he esplanat no es cap miracle ni cap invent perque tal he vist y tal pot veure vostè quant vulgui en molts llochs de Fransa, Suissa è Inglaterra, hont los hi lluheix un altre pel. Y si això ho fan uns, no hi há rahó perque no ho puguin fer altres en iguals condicions.

 —¡Vatje, vatje! Això aquí no es factible. Ja caldría que'ls propietaris ens convertíssim en capatassos y ens trenquessim el cap nit y día barrinant...