—¡Angela! á això es á lo que anava y vostè m'escursa'l camí. Els propietaris dels paissos que li he citat son persones enteses, ab títol moltes d'elles y que dirigeixen personalment ses esplotacions, y's compren que aixís deu ser. Y sinó, vegi lo que fan els fabricants ¿no son ells que dirigeixen personalment ses industries? ¿no envían á sos fills á estudiar en els grans centres industrials pera apendre tots aquells avensos que la contínua evolució social fan necessaris? Donchs ¿perquè no han de ferho els agricultors, ja que es la agricultura com una fábrica ò gran laboratori, hont hi entran primeres materies, funcionan máquines, se pagan jornals y s'elaboran gèneros pera donarlos al comers?
—Lo que hi há y aquesta es nostra desgracia, que nosaltres, propietaris, no volem considerarnos com á industrials, sinó com á simples rentistes, ab gran depreciació de nostres propies rendes. Arrendem les terres á qui no te capital pera treballarles, qu'es com si un fabricant arrendés els telers als obrers sense recursos. Y que ha de succehir? Que'ls pobres apenes ne treuen la vida, després de salvar la escassa renda del amo, qui per sa part, s'acontenta ab poch, ab tal que pugui vagar. Si les rendes no li bastan, acut á la usura si no te seny, ò sinó rebaixa sos gastos reduhintse á una vida poch millor que la de sos masovers, salvo anar ab la esquena dreta.
