Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/119

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 —Vostè ho ha dit: com que no necessita fondos, no vol explotar els boscos perque puguin servir de puntal á un hereu tronat. Aquesta historia's repeteix sovint. El propietari que té'ls ronyons coberts, deixa que's pudreixin els arbres al bosch, y, en lloch d'emplear els sobrants de ses rendes en mellorar ses finques, prefereix enterrar les unses ò adquirir noves terres, que descuyda com les altres, si no comet l'error major de folrarse de paper del Estat. Aquest es l'hereu Arreplega. Després ve l'hereu Escampa, que dona bon compte de les unses y del paper, y, com les rendes no li bastan, ataca'ls boscos, fentne un mal mercat, romp les gleves, arrendant artigatges que les aygues cuydan d'aixarroncar, deixant la penya núa. Ell encara va tirant be ò malament, mes ve son fill que, trobant morta la gallina dels ous d'or, no té més remey que malvendre y fugir.

 Ressegueixi la montanya y ho veurá: aquí'ls boscos morint de plètora, més enllá les serres repelades arreganyant els òssos descarnats que, coberts un temps d'atapahida gleva, foren hermosos vergers. Enlloch un camí tranzitable; per tot l'apatía, la incuria y, com es natural, la pobresa, quan no la miseria.

 —¡Però si això s'ha vist sempre, si aixó es la montanya! ¿Qué's creu qu'aquí es com per avall, que la primavera dura tot l'any? Aquí