l'hivern tot s'ho menja, el bon temps dura pochs mesos y no dona lloch als esplets de la terra.
—Está en un error, don Eudalt; hi há climes molt més frets qu'aquest, ahont hi veurá la agricultura més floreixent que la nostra. Ademés, ja he dit qu'hauríam de convèncens de que nostre país es més apropòsit pel desenrotllo de la riquesa pecuaria que de la purament agrícola.
—¡Bah, bah, bah! —feu don Eudalt, que no sabía per ahont eixirsen;—be n'anomena prous de pobles, però no'm convencería pas. Jo tinch la missió de trasmetre á mos fills el patrimoni tal com l'he rebut de mos pares, y això ho cumpliré, ab l'ajuda de Deu. Per lo demés, aquí tenim un adagi molt antich que diu: «Cols plantava l'avi...».
—Un altre erro —interrompé en Ramon,— ó, mellor, dos erros en un sol concepte. En primer lloch, no es cristiana la máxima que limita sa obligació á llegar íntegra á sos fills la herencia qu'ha rebut de sos pares, y sinó'l senyor Rector pot esplicarli la parábola evangèlica d'aquell senyor qu'entregá á varis de sos criats un taleguet d'or á cadahú y que lo mateix recriminá á n'aquell que li retorná intacte que á n'aquell altre que'l dissipá, alabant únicament al que li retorná aumentat. També es un altre error inconcebible l'adagi que diu:
