«Cols plantava l'avi, cols planto jo sabi» ab lo qual se vol suposar que no devem separarnos de lo que teren nostres passats. Es evident que si aquells haguessin practicat sempre aquesta doctrina, avuy aniríam nosaltres encara vestits de fulles de figuera. Aquest adagi no pot esser molt antich, perque repugna al carácter de nostra rassa, que practicá idees essencialment progressives. En alguns llochs de la montanya, avuy herms y abandonats, he reconegut jo restos de cellers, que denotan una explotació vinícola en gran escala. En altres pot veure encara senyals d'estacions pecuaries que fa vergonya de compararles ab les que avuy s'hi troban; explotacions mineres desaparegudes, regadius abandonats, etc.,etcétera, proban eloqüentment un grau d'avensament del que avuy no'n tenim sisquera idea.
¿Y vol qu'ab tan estúpida máxima hagués Catalunya, per espay de sigles, marxat al cap del món civilisat? Jo crech qu'aquest adagi no es altra cosa que'l crit de gracia d'una generació vensuda, embrutida per la tiranía d'un poble que, á cambi de lo que li llevava, no podía darli sinó... lo que tenía, y una de tals coses fou aquesta falta d'esperit práctich, aquesta passivitat mussulmana, aquest fatalisme polítich que tot ho confía á l'administració que tot ja ho té escrit.—
Aquest llarch discurs lo pronunciá ab veu