Aquesta pàgina ha estat revisada.
sentía bategar fins per darrera les mal closes portes, ahont, atret per lo desusat del cas, s'hi apilotava'l servey, marxant de puntetes, aixamplades les fesomíes y com responent á la veu de la trompeta que cridava resurrecció.
Aixís transcorregué la vetlla, breu y platxeriosament, y aixís anava infiltrantse en l'ánim d'aquella bona gent l'esperit joganer y sèrio, arrauxat y discret, fogós y candi, d'aquell jove escepcional que, unes hores abans, passava desconegut per davant de la porta que la hospitalitat li obría y semblava ara l'amich de tota la vida.
