Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/133

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


sentía bategar fins per darrera les mal closes portes, ahont, atret per lo desusat del cas, s'hi apilotava'l servey, marxant de puntetes, aixamplades les fesomíes y com responent á la veu de la trompeta que cridava resurrecció.

 Aixís transcorregué la vetlla, breu y platxeriosament, y aixís anava infiltrantse en l'ánim d'aquella bona gent l'esperit joganer y sèrio, arrauxat y discret, fogós y candi, d'aquell jove escepcional que, unes hores abans, passava desconegut per davant de la porta que la hospitalitat li obría y semblava ara l'amich de tota la vida.