la Rectoría? ¿No va esser vostè que se'n va anar, sense acceptar ni un plat de sopa? ¡Y encara les que'm vaig haver de sentir, Deu meu!—
El jove comprengué qu'aquella dona obrava á la forsa y sols obehint un manament imperiós del senyor Rector, quí havía volgut donar una proba de virilitat ordenantli aquella satisfacció. Sa humiliació, donchs, era imposada, nó sentida, y ell no sabía si indignarse de debò per tanta farsa ò si bromejar davant de lo orginal de la escena, á lo qual hi convidava fins la predisposició del auditori, exitat per les diablures de la enfutimada Loreto que, colocada darrera la dona, li feya grips y gonyes. No obstant, se repensá y, comprenent qu'allò era portat per son propi oncle y tal volta en connivencia ab donya Dolors pera procurar una solució al conflicte pendent, decidí agafarho (ò suposarho al menos) per la tremenda, per veure si aixís lograva dominar aquell carácter empedrehit, fent que's donés per la pell.
—¡Ja n'hi há prou! —exclamá ab veu forta y redressantse.— ¿S'ha cregut vostè que, després de tenirme á casa del meu oncle, com qui diu á pa y aygua, després de traurem materialment de la casa, que més es meva que de vostè, oferintme per tot refrigeri l'emplasta de pa que tenía preparada pera'l seu amo, encara té dret, per tota satisfacció, de venirme á tirar á
