Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/151

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


esporuguida per l'amenassa, qu'acabava de sentir.

 —Fassi lo que li ha dit el senyor Rector, —li bufá á l'orella donya Dolors, com pera tornarla al camí.

 —Donchs, el senyor Rector m'ha manat que li demanés perdó y li pregués de tornar á la Rectoría, y jo li prometo que'l serviré ben be.—

 Les senyores oficiaren d'intermediaries y protectores. En Ramon, després de ferse ben pregar, otorgá'l perdó.

 —En quant á tornar á la Rectoría, —afegí,— hi tornaré de bona gana, mes no pas sense condicions. ¿Què li ha dit, sobres això'l senyor oncle?

 —Que vostè mateix dicti les que vulga, que totes serán acceptades.

 —Donchs, tornaré á la Rectoría, però vull, per bona entrada, una festa de desagravis, un galan dinar de convidat. ¿Ho enten bé?

 —Tot se fará com vostè vulga; mani y disposi, —feu la Felissa, un poch més arrebeixinada.

 —Esperi: jo no vindré sol; també vull portarhi els amichs. Será convidada tota la familia de Serra Bruna, aquesta incomparable familia, —afegí ab un accent sentimental,— que quan jo passava per davant de sa casa, llensat de la Rectoría, perseguit pels elements y mitj decaygut de fam y de fret, m'obrí piadosa-