ment la porta y m'oferí l'escalf de la llar que á casa del germá del meu pare se'm negava.—
La Felissa va desferse en plors y singlots, no se sab si tocada al cor per lo patétich del parlament ò si assustada per la invasió que's veya en perspectiva.
Les senyores insinuaren reparos sobre la crueltat del cástich que imposava l'agraviat jove, mes aquest se mostrá inflexible, y com, per altra part, ab expressions y signes exitava al jovent á secundarlo y aquest no's feu pregar gayre, adherintshi ab entusiasme, el programa de la funció de desagravis quedá acordat y acceptat.
—Aixís ho manifestaré al senyor Rector y tot se fará com vostè vol; —digué, per fí, ab veu compungida la Felissa.
—Essent aixís, no'n parlèm més y fins á demá passat; —feu en Ramon; y allargantli la má afegí: —Y ara pax vobis; toquèmla, Felissa, y lo qu'hagi estat, hagi estat.
—Gracies, no acostumo; —feu la majordona amagant pudorosament les mans sota'l davantal.—
En Ramon quedá uns moments ab la má enlayre y desconcertat ab aquella surtida que no esperava. Hagué de posarse á riure y afegí, ab còmica gravetat, dirigintse á les senyoretes:
—Ho sento, perque m'ha espatllat el quadro final.—
